Redacció
Com a gran especialista en el terreny de l’atenció pal·liativa, quins impactes produirà la Covid-19 en la societat i en el nostre sistema de salut?
El sistema de salut s’enfrontarà a un gran repte, perquè tenim davant una pandèmia d’aparició brusca, progressió exponencial, enorme morbiditat (en una setmana es poden infectar 30.000 persones; els llits d’intensius s’han de doblar cada dia) i elevada mortalitat que, a diferència d’altres de semblants com l’ebola, que se circumscrivia a Àfrica, és a escala mundial. A més, el gran impacte en pacients i familiars no és tan sols la incertesa sobre les conseqüències físiques de la malaltia, sinó també les conseqüències emocionals del confinament, i les de no poder acompanyar ni ser acompanyats pels nostres. Al final, l’impacte es produeix sobre les persones, els familiars, els professionals i tot el sistema, que s’haurà de readaptar d’una manera rapidíssima.
Per començar per nosaltres mateixos, com podem gestionar millor les emocions enmig d’aquesta allau de notícies negatives?
Jo tenia alguns símptomes lleus i vaig decidir limitar l’accés a la informació, perquè és molt reiterativa. En la incertesa de si estic contagiat o no, de com evolucionaré... és bo que posem algun filtre a la informació perquè no esdevingui una cosa obsessiva, a més de tenir la nostra pròpia estratègia per relaxar-nos, cuidar-nos i fer-nos costat entre nosaltres. Els mitjans haurien de ser més prudents i destacar també allò que va bé, el que estan fent els professionals, i veure com es pot posar a disposició de la ciutadania.
I pensant en les persones estimades afectades de Covid-19, quins consells ens pots donar per acompanyar-les i atendre-les des del confinament?
La primera cosa és el que estem fent tots de manera natural: donar suport amb els mitjans que tenim; per exemple, a través dels grups de WhatsApp, una eina més associada al lleure, però que ara pot ser terapèutica. Jo mateix tinc un grup amb altres persones confinades que han tingut símptomes, on compartim com estem, què ens passa… Compartir informació és la millor eina de suport. Després, l’estratègia amb algú que ho està passant malament no pot ser minimitzar-ho a un “no t’hi amoïnis”, sinó ser empàtic i ajudar sense negar la situació. És important escoltar, fer una llista d’allò que l’amoïna i treballar-la per potenciar les seves capacitats i habilitats i per poder-li oferir una resposta. Per exemple, emfatitzant els aspectes positius: “tens símptomes, però no tens febre”, “tens símptomes, però has millorat”.
Però com podem assumir no ser-hi, no poder visitar els familiars i els amics en moments tan delicats?
Acceptant la situació i buscant solucions en la tecnologia. Conec el cas d’una senyora que estava ingressada i que, pel seu estat, no podia parlar amb la família, que estava gairebé sense informació. Quan el metge, que segurament no podia respondre una demanda familiar mitjançant la centraleta de l’hospital, va passar visita, va trucar a la filla de la pacient amb el seu mòbil i em va semblar una idea excel·lent. Cada dia es veuen noves iniciatives de professionals que estan ajudant a facilitar aquesta comunicació, fins i tot a acomiadar-se, encara que sigui per missatge. És lamentable no poder fer-hi més, però almenys tenim una via.
Parlant de professionals que aporten solucions, la Fundació ”la Caixa” ha posat a disposició 230 psicòlegs i treballadors socials d'EAPS per cobrir l’atenció psicosocial dels afectats per la Covid-19. Com treballen en la situació actual?
Són professionals del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa” que, en aquests onze anys, han anat adquirint molta experiència en el suport a pacients, famílies i professionals. Estaven més dedicats als pal·liatius, en oncologia i geriatria. Per adaptar-se a aquesta situació, estan elaborant respostes més sistemàtiques, extenses i organitzades del suport telemàtic o telefònic que ja existia. També donen suport als professionals, de manera presencial o telemàtica. I generen i difonen protocols sobre com intervenir, tractar els aspectes emocionals, informar una família, acomiadar-se en la llunyania, suportar el confinament, informacions de l’OMS, de societats científiques i dels EAPS mateix. Perquè, a més d’estar compromesos assistencialment, els EAPS estan produint una informació molt útil per difondre.
Com podem accedir als seus serveis?
Són els professionals de la salut, que fa molts anys que els coneixen –perquè el servei cobreix entre el 20% i el 25% dels malalts avançats a tot el territori–, els que posen en contacte els EAPS amb els malalts i les famílies. Però, a més, ens consta que molts EAPS s’estan posant a disposició de les autoritats sanitàries locals per veure de quines altres maneres poden ajudar. Ben aviat veurem més mesures que ara s’estan estudiant.
S’ha establert cap protocol especial per als dols?
Sí, hi ha algunes iniciatives. Per exemple, a Madrid hi ha un equip d’EAPS que ha elaborat un protocol de dol i comiat en la distància. Per pal·liar aquesta situació tan difícil en què només un familiar pot estar present a l’hospital en una situació d’agonia, s’estableix que ell sigui qui reculli l’afecte de tota la família i el traslladi al pacient. També estem proposant que, en situacions de final de vida, un familiar, amb la protecció corresponent, el pugui acompanyar. Es tracta de fer compatible lluitar contra el contagi (epidemiologia de la malaltia) amb la compassió (epidemiologia del patiment). Hem de preparar-nos per a una epidèmia enorme de dols complexos, a curt i mitjà termini, que requeriran molta atenció. D’altra banda, els professionals sanitaris (sense oblidar els auxiliars) ara mateix estan responent a una gran pressió amb mitjans escassos i posant-se en risc, i ho fan gràcies a una competència i un compromís excepcionals que els permeten suportar la situació més aguda. Però també requereixen i requeriran molt suport psicosocial a mitjà termini.
I si soc una persona que té una malaltia crònica o recurrent no relacionada amb el coronavirus, com puc gestionar que ara no em puguin atendre?
Moltes de les persones amb malalties cròniques amb una evolució llarga, de mesos o anys, han après a respondre i prevenir les descompensacions, com els diabètics quan fa deu anys que s’han d’ocupar de la dieta i de la insulina. Amb un sistema col·lapsat i abocat a atendre els casos de Covid-19, els pacients amb malalties cròniques poden fer servir tot el que han après per cuidar-se, especialment en la prevenció de crisis. En totes les comunitats d’Espanya hi ha grups d’aquests “pacients experts”.
Entre tantes males notícies, ens pots parlar d’algunes realitats clíniques sobre la Covid-19 que siguin optimistes?
El que és optimista és que aquesta crisi es resoldrà després del pic que es preveu per a les pròximes una o dues setmanes. També, que ha posat de manifest unes actituds memorables i excepcionals de la societat i dels professionals. És enorme la resposta que hi ha hagut de gent compromesa i compassiva que fa tot el que pot per resoldre la situació.
Què creus que aprendrem les persones després de passar per aquesta situació tan dura?
Estàvem instal·lats en un món còmodament feliç i ara veiem que som vulnerables i fràgils. Això ens supera des d’un punt de vista emocional, sanitari i social, i hem de ser capaços d’aprendre d’aquesta situació i sortir-nos-en fent servir instruments clau que tots tenim: l’afecte a les nostres relacions més importants i el sentit de la vida, com a prioritats essencials per ser feliços.
*Si treballes en l’àmbit sanitari i necessites suport psicològic i emocional durant el brot de COVID-19, la Fundació ”la Caixa” en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat i la Fundació Galatea posen a la teva disposició una línia d’assistència psicològica gratuïta: 900 670 777. Horari: de 9 a 22 h.
Converses acull entrevistes fetes a la nostra manera.
