Catorze

Mitificar Plath com una pobra víctima és una perversió de qui va ser: oblida la seva vivesa, aquell apetit intel·lectual únic, el seu control, el seu sentiment vehement

Roser Cabré-Verdiell explica com ha nascut la seva nova novel·la, «Que morin els fills dels altres»

Sovint em pregunto, naturalment, per què no vaig tenir cap pressentiment de la catàstrofe

Hi ha nits d’una foscor màgica, elèctrica, vibrant, i aquella n’era una

El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana

L'exposició del Museu Marítim de Barcelona es pregunta pel nostre passat colonial

Un fotògraf mostra la incertesa dels qui esperen dins d'un hospital

Perquè és la meva forma de comprometre’m amb una llengua que estimo

Fem un passeig en família pel MACBA, que aquestes festes es converteix en un refugi

En un món individualista i competitiu, crear comunitats basades en la confiança i la tendresa és de les coses més punkis que es poden fer

Diversos projectes posen el focus a la família, els adolescents i la comunitat de docents

M’explica que abans hi havien posat “tostas”, però que des que el Jordi, el seu formador, els va aclarir que s’escrivia torrades, les demana més gent

Se suposa que l’excitació de trepitjar un territori amb tanta càrrega simbòlica pot alterar fins i tot l’equilibri dels més estoics

La tècnica es va començar a aplicar en veterans del Vietnam i, als noranta, en soldats nord-americans que tornaven de la guerra del Golf