Biblioteca

Un facsímil reprodueix íntegrament els sis números de la revista "La Pluma"

L'escriptor també va fer de publicitari, de ninotaire i de dissenyador de cobertes de llibres

Quan venia a Barcelona, tant si ho feia en privat com en visita oficial, la gent el reconeixia pel carrer i el saludava amb una certa efusió

Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història

El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació

La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom

La monja de carrer deia que «no tenir una família t'ajuda perquè pots tenir el cor lliurat a tots els altres»

En realitat em volies fent cas i obedient al pacte difícil i bell que només és per tu

I és que de vegades el català té el concepte que els qui venen de fora són gentussa

No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica

"Veus al ras" de Sebastià Perelló és una història d’amor estampat a una paret solitària i un amor convertit en història, en mudesa que eixorda

¿Som nosaltres, el monstre?

Deu ser per això que mai no podrem pensar bé del tot l’amor si l’allunyem del verb, el vers i la ficció

Llegint Didier Eribon, he recordat el dia que la meva àvia em va explicar què sentia quan es mirava al mirall: què hi veia, si encara s’hi reconeixia

Primer hi havia la mort, una ombra que s’acostava cada dia una mica més fins a abraçar-lo del tot

Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres

Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang

Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana

El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència

Em pregunto per què no s’ha traduït mai una obra com aquesta, per què no se l’ha convertit en un referent als Països Catalans

No ens hem de deixar atrapar per un discurs que relaciona la literatura amb una mena de sensibilitat especial

La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke

La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García

La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba

Rifem 3 lots que inclouen llibres d'Eva Baltasar, Auður Ava Ólafsdóttir, Eduard Olesti i Aina Bonet

Sortegem 4 exemplars d'una novel·la que fa una meditació bella i profunda sobre la connexió amb la natura

Rifem dos exemplars d'aquesta novel·la, dues bosses a conjunt i dues entrades per a "Rousseau i l'home a la natura"

Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent

El teu lloc només tu pots omplir-lo

El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera

Hi fa bategar unes ganes de viure i d'aprofitar el moment

L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa

M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos

Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal

És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac

Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana

Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?

Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic

El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa

Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament

I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos

El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món

«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies

«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort

Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill

Estimo sense amor i no crec el que sé

El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza

Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no

Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat

A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica