Cambres pròpies

Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií

Les iaies són les mares de les mares i són mares al quadrat

A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys

Quan se sent la veu d’ella sanglotant mentre explica com ell es masturbava i ella quedava immòbil, torno a connectar amb un record dins meu: a mi també em va passar

Fan vida tancats a l’armari la resta de l’any, al costat de l’avet plegable de plàstic

Et passen a càmera lenta els edificis farcits de rectangles grocs: algú que escombra sense ganes, els que desparen taula, les dues que ballen

Tot i que vaig créixer al bosc amb una família entestadíssima a fer-me feliç pujant muntanyes, els vaig sortir defectuosa

I els nusos que dos minuts enrere eren ferms es van desfer com en un truc de màgia

Les evidències han deixat al descobert els estafadors que instrumentalitzen el feminisme per a enrocar-se encara més en els seus privilegis

Per què les dones aguanten al costat d’un autèntic cretí

A escola em van ensenyar a practicar una ridícula caritat amb uns i a témer els altres

Em pregunto com s’ho feia ma mare per treballar, criar-nos a ma germana i a mi, i cuinar dinar i sopar cada dia