Intro: SOL SIm x2
SOL Els llums s’han apagat,han tret el pasSIm tís,
aplaudien els pares, els tiets i els aSOL mics
tots alhora, agrupats en un únicSIm crit,
“que demani un desig, que demani un deDO sig”.
I tu, nerviosa,SIm com sempre queet toca ser el centre d’atenció,
DO has fixat els ulls en un punt impreRE cís del menjador
DO un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
SOL DO x2
SOL Els teus ulls cavalcavenbuscant un deDO sig,
les espelmes cremaven i alguns dels aSOL mics
t’enfocaven amb càmeres de retraDO tar,
una veu comentava“ai, que guapa esRE tà”
i jo, en el fons, m’acabava el culet de laSIm copa deciDO dit
a trobar un raconet adequatperLAm fer-me petit, peRE tit.
DO Del tamany d’una RE mosca,del tamany d’un mosSOL quit.
Per un cop empetitit,sota els tamboDO rets
i la taula allargadapels dos cavalSOL lets,
fer-me pas amb prudènciaper un entrDO amat
de sabates d’hivern,de confeti aixaRE fat,
i esprintar maleint la llargadaSIm dels meus nous pasDO sets
i amagar-me entre un tap deLAm suro i la paREm ret
DO just a temps que no em RE mengiel collons de gaSOL tet.
I escalar les sanefesdel teu vesDO tit
i falcar el peu esquerreen un descoSOL sit
i arribar-te a l’espatllai seure en un boDO tó
i agafar un pelet d’aire i, amb un saltiRE ró,
enganxar-te un cabell iimpulsar-me en unSIm últim salt fiDO nal
i accedir al teu desig travessantla paLAm ret del llagriREm mal.
DO Ara un peu! Ara un RE braç!Ara el tors! Ara el SOL cap!
SOL DO SOL DO RE SIm
DO LAm RE DO RE SOL
I ja dins del desig veuresi hi ha bon amDO bient,
repartir unes targetes,ser amable amb laSOL gent
i amb maneres de jovediscret i eduDO cat
presentar els meus respectes a l’autoriRE tat,
escoltar amb atenció batalletescuSIm rioses als més DO vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·LAm lustres viatREm gers
DO i amb un home amb corRE bataque no sé qui SOL és.
I en el núvol de somnisque tens a l’aDO bast
i entre d’altres que, ho sento,però ja mai viuSOL ràs,
detectar un caminetque m’allunyi delDO grup
o una ombreta tranquil·laon, desaperceRE but,
estirar-me una estona i, per fi,relaSIm xar-me celeDO brant
el plaer indescriptible
que és estar ambLAm tu,avui que et fas RE gran,
DO mentre a fora de l’ull les espelmes RE es van apaSOL gant.
aplaudien els pares, els tiets i els a
tots alhora, agrupats en un únic
“que demani un desig, que demani un de
I tu, nerviosa,
les espelmes cremaven i alguns dels a
t’enfocaven amb càmeres de retra
una veu comentava“ai, que guapa es
i jo, en el fons, m’acabava el culet de la
a trobar un raconet adequatper
Per un cop empetitit,sota els tambo
i la taula allargadapels dos caval
fer-me pas amb prudènciaper un entr
de sabates d’hivern,de confeti aixa
i esprintar maleint la llargada
i amagar-me entre un tap de
I escalar les sanefesdel teu ves
i falcar el peu esquerreen un desco
i arribar-te a l’espatllai seure en un bo
i agafar un pelet d’aire i, amb un salti
enganxar-te un cabell iimpulsar-me en un
i accedir al teu desig travessantla pa
I ja dins del desig veuresi hi ha bon am
repartir unes targetes,ser amable amb la
i amb maneres de jovediscret i edu
presentar els meus respectes a l’autori
escoltar amb atenció batalletescu
fer-me fotos gracioses amb altres il·
I en el núvol de somnisque tens a l’a
i entre d’altres que, ho sento,però ja mai viu
detectar un caminetque m’allunyi del
o una ombreta tranquil·laon, desaperce
estirar-me una estona i, per fi,rela
el plaer indescriptible
que és estar amb
