Apologia de la ingenuïtat

MIOh, quin senyor tatuatge.
És que el llatí no falla, queda FA#mbé.
Un aforisme I avalat pel SItemps.
La vida en dues paraules.
MIOh, i com a lema és fantàstic.
Que cada dia sigui un no paFA#mrar,
gaudir, fruir, que s'ha d'aprofiSItar.
I és clar que signo allà on calgui.
MIOh, i a quina pel·li ho vas veure?
I tant que sí, la dels poetes FA#mmorts.
La gran escena del camp de futSIbol, sí, sí.
Oh, capitán, oh, my captain.
MIOh, a cada vers de Walt Whitman,
i amb embranzida per xutar més FA#mfort,
es fan més lliures, obren més el SIcor
que soni Haendel, au vinga.

LAPerò no fem aSOL#mpologia dDO#me la inSIgenuïFA#tat.
LAA veure si amb tantes SIganes de viure
LAprendrem tots mal quan deSOL#scobrim la gran veritat.

DO#mFA#mMISIDO#mFA#m
Hi ha tants MIdies que no passa SIres.
DO#mFA#mMISIDO#mFA#m
Hi ha tants MIdies que no passa SIres.

MIEi, tinc cançons com a prova que mai intento alliçonar ninFA#mgú.
Que ja prou feina tinc a entendre'm SIjo, ui no.
A més, és tard I vol ploure.
MIPerò, una primícia,
Lord Byron, aquesta vida té moments de FA#mtot.
És un anar fent, així funciona el SIjoc,
per cada un d'intens et trobaràs que MIsí.
Que hi ha molts dies de merda
i són aquests els que has d'entomar FA#mbé.
Que amb bona mar tothom és mariSIner.
Però és tan magnífic conformar-se amb
el MIsol com entra per la finestra.
Amb l'escalfor que deixa anar el caFA#mfè.
Amb un passeig i mira, així fem SItemps.
Amb una vida per sempre.

LANo volem aSOL#mpologia dDO#me la inSIgenuïFA#tat.
LAI desitgem que la SImonotonia
LAus repodreixi aSOL# tots els que doneu pel sac.

DO#mFA#mMISIDO#mFA#m
Visca els MIdies que no passa SIres. x6