Va arriDO bar el tiet amb barba llarga,
els avis feien dinar espeREm cial,
i va dir “FA nens, esteu moSOL renos”,
i va dir “alFA menys, heu crescut un DO pam”.
I l’Ignasi i jo li escoltàvem
mil aventures de paREm ïsos llunyans
i estavenFA bé, i eren disSOL tretes,
però era diFA fícil treure’s del DO cap
el fer volar per damunt del
barri aquell regal esREm trany.
Per fi aFA baix, vam situar-nos
a una disDO tància prudencial
de les senyores que es bronzejaven
i dels cotxes aparREm cats,
vam estuFA diar els corrents de SOL l’aire,
vam asseFA car-nos la SOL suor de les DO mans.
Però el boomeREm rang s’encalFA lava entre les SOL branques i no tornava DO mai.
Però el boomeREm rang reclaFA mava la peSOL rícia d’un professioDO nal.
I van baixar els altres amb la Vanessa
-ai la Vanessa, com li deuREm ‘nar?-,
menjavenFA pipes amb arroSOL gància,
se’n foFA tien des del DO banc.
Fins que avorrit d’aquell espectacle
va venir el Xavi, que era mésREm gran,
“deixeu-me unFA tir, feu-vos enSOL rere,
deixeu-me unFA tir, colla de maDO tats,
que això és canell, que això el que vol
és un bon joc deREm braç!”.
I, senFA yors, tan bo és insistir
com saDO ber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas,
puc reconèixer que em va ferREm mal
veure en elsFA ulls de la VaSOL nessa
que laFA cosa es poSOL sava interesDO sant.
Però el boomeREm rang va encalFA lar-se entre les SOL branques i no va tornar DO mai.
Però el boomeREm rang reclaFA mava la peSOL rícia d’un professioDO nal.
Però parlo de temps, crec que era el juliol
en què es va fondre l’InduREm rain
i vamFA maleir el danès i les DO rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes
i, malgrat que ningú ha proREm creat,
vaig penFA sant alternaSOL tives,
per siFA mai es dóna el DO cas.
I en aquest món entre els meus forts
no hi haurà mai els deREm talls
però m’esFA forçaré i una cosa m’abstinDO dré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica,
lliure, d’acord, accepREm tat,
però no hiFA ha tant temps per SOL perdre i,
tard o d’FA hora, només SOL queda una veriDO tat:
Però el boomeREm rang s’encalFA lava entre les SOL branques i no tornava DO mai.
Però el boomeREm rang reclaFA mava la peSOL rícia d’un professioDO nal.
Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran.
els avis feien dinar espe
i va dir “
i va dir “al
I l’Ignasi i jo li escoltàvem
mil aventures de pa
i estaven
però era di
el fer volar per damunt del
barri aquell regal es
Per fi a
a una dis
de les senyores que es bronzejaven
i dels cotxes apar
vam estu
vam asse
Però el boome
Però el boome
I van baixar els altres amb la Vanessa
-ai la Vanessa, com li deu
menjaven
se’n fo
Fins que avorrit d’aquell espectacle
va venir el Xavi, que era més
“deixeu-me un
deixeu-me un
que això és canell, que això el que vol
és un bon joc de
I, sen
com sa
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas,
puc reconèixer que em va fer
veure en els
que la
Però el boome
Però el boome
Però parlo de temps, crec que era el juliol
en què es va fondre l’Indu
i vam
Els anys, en fi, ens han fet com homes
i, malgrat que ningú ha pro
vaig pen
per si
I en aquest món entre els meus forts
no hi haurà mai els de
però m’es
que la infantesa serà divertida, màgica,
lliure, d’acord, accep
però no hi
tard o d’
Però el boome
Però el boome
Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran.
En les seves últimes gires, Manel ha tocat una versió més electrònica de Boomerang, en línia amb el seu so dels seus últims discs. La van gravar a Razzmataz:
