Cançó del dubte (Acords)

Intro: RE

Una veu li pregunLAmtava “què seSIràs quan siguis MImgran?”,
la meva amiga calSOLlava i somLAreia cap aREvall.
Qui torSOLnés a aquella LAtarda a prendre REfoc
i atuSOLrar-la just a punt de dubLAtar per primer cop!

Quan el REpare pregunLAmtava “quina SIfeina trobaMImràs?”,
la meva amiga, raSOLbiosa, intenLAtava no ploRErar
i el cervell SOLjove repasLAsava les opREcions
i teSOLnia els ulls cansats de miLArar en tots els racons
però, en miSOLrar-lo, el caLAmí no FA#diu si SImvas
a la SOLglòria o LAal fraREcàs.

I sorSOLtíem a les LAnits,
“va, deFA#mà ho farem milSImlor”,
mentre el SOLdubte ens obserLAvava.    RE
I senSOLtíem créixer LAdins
gaireFA#bé una deciSImsió
però era el SOLdubte que juLAgava    RE
amb tot aMImllò que era SImbo,
amb tot aSOLllò que era REbo.

Si un bon REnoi li pregunLAmtava què coSIllons volia que MImfes,
la meva amiga dubSOLtava i s’arramLAbava contra REell
i s’adorSOLmia promeLAtent-se que deREmà
saSOLbria estar contenta al seu cosLAtat.
DesgraSOLciats si saLAbeu el FA#gust que SImfan els
peSOLtons que LAfem dubREtant!

T’has queSOLdat mirant un LAprat
espeFA#rant que neixin SImflors
mentre el SOLdubte les maLAtava.    RE
T’has queSOLdat tota la LAnit
obserFA#vant com dorm un SImcos
mentre el SOLdubte reclaLAmava    RE
tot alMImlò que era SImbo.
Tot alSOLlò que era REbo.

Ha pasSOLsat a mig maLAtí,
m’ha toFA#cat amb unes SImmans
plenes SOLd’ungles despinLAtades.    SIm
No teSOLnia gaire LAtemps,
però pasFA#sava pel veïSImnat
i em voSOLlia dir que LAara      SIm
ho té molt MImclar.       SIm
Ho té molt SOLclar. La meva amiga REdiu que ho té molt clar!
Ho té molt MImclar.       SIm
Ho té molt SOLclar. La meva amiga REdiu que ho té molt clar!