Intro: LA RE SIm MI LA
Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis sugerents.
RE Conversacions que amaguen secrets.
SIm Hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers.
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amuraMI llada.
Creadors de ruïna acumulada.
LA Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent.
Hi ha derrotes d'última jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada.
Maten l'esperança de l'obrer.
RE El cor en què gire la balança, el cap als quefers.
Por i confiança, penes i plaers.
SIm I una batalla perduda des de temps immemorials,
MI una ràbia irracional, un voler fer el que cal,
uLA na mà germana, un abraç sincer.
El poble mana, i canta convençut el que sent i diu.
FA#m En la meua boMI ca un correfoc,
LA en la teua oreSIm lla una verbena.
DO#7 Si la cançó mata la peFA#m na,
MI som emissaris de la moLA rt.
FA#m En la meua boMI ca un correfoc,
LA en la teua oreSIm lla una verbena.
DO#7 Si la cançó mata la peFA#m na,
MI som emisaris de la moLA rt.
Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts.
S'està fent de dia, glops i fum.
RE Retrasant la fi, demanen vi i volen quedar-se.
Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
SIm Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit.
MI Moren la llei, la norma i els estereotips.
LA Moren el càlcul i cotilles parlanxins.
Matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere.
Traumes i obscuritat, que depure que allibere.
RE Que creme la crueltat, l'avarícia i l'estafa.
Que compartim el pà, l'aigua i les cases.
SIm Vam cultivar un verger al desert,
MI t'hem descobert un oasi.
LA Tota una vida fugint-li al present.
De tots els focs farem brases.
FA#m En la meua boMI ca un correfoc,
LA en la teua oreSIm lla una verbena.
DO#7 Si la cançó mata la peFA#m na,
MI som emisaris de la moLA rt.
FA#m En la meua boMI ca un correfoc,
LA en la teua oreSIm lla una verbena.
DO#7 Si la cançó mata la peFA#m na,
MI som emisaris de la moLA rt.
FA# MI LA SIm DO#7 FA# MI
FA#m En la meua boMI ca un correfoc,
LA en la teua oreSIm lla una verbena.
DO#7 Si la cançó mata la peFA#m na,
MI som emisaris de la moLA rt.
RE SIm MI LA
Ni furtant-nos els somnis,
RE ni cremant la trinxera,
SIm ni amb la llei, ni el tricorni,
MI ni amb presons ni cavernes
LA callaran a la fera.
Ni furtant-nos els somnis,
RE ni cremant la trinxera,
SIm ni amb la llei, ni el tricorni,
MI ni amb presons ni cavernes
LA callaran a la fera.
Ni furtant-nos els somnis,
RE ni cremant la trinxera,
SIm ni amb la llei, ni el tricorni,
MI ni amb presons ni cavernes
LA callaran a la fera.
Ni furtant-nos els somnis,
RE ni cremant la trinxera,
SIm ni amb la llei, ni el tricorni,
MI ni amb presons ni cavernes
LA callaran a la fera.
Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits
i hi ha silencis sugerents.
Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amura
Creadors de ruïna acumulada.
Hi ha derrotes d'última jugada.
Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada.
Maten l'esperança de l'obrer.
Por i confiança, penes i plaers.
u
El poble mana, i canta convençut el que sent i diu.
Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts.
S'està fent de dia, glops i fum.
Jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.
Matem també a eixe fatxa que portem endins.
I una foguera que incinere, i que deixe enrere.
Traumes i obscuritat, que depure que allibere.
Que compartim el pà, l'aigua i les cases.
De tots els focs farem brases.
Ni furtant-nos els somnis,
Ni furtant-nos els somnis,
Ni furtant-nos els somnis,
Ni furtant-nos els somnis,
