Intro: SOL RE DO SOL
SOL La va troRE bar a una DO sala mig SOL buida,
buscant unRE somni, fugint DO del doSOL lor.
Entrant pelsRE ulls va senDO tir mil esSOL purnes,
aquella hisRE tòria va canDO viar-li el SOL món.
Va perdre-hoRE tot, la parDO tida i la SOL vida.
Cada ciuRE tat li esmicoDO lava el SOL cor.
Només elRE far de DO sud ella es SOL mira,
segueix laRE flama fins que DO res no es SOL mou.
I emLAm peny el sol tan bruna, tan RE forta i prohibida,
i esLAm descorda la brusa, el seu RE cos, un somriure viu.
MIm Et donaria aDO mor, si poSOL guessis torRE nar-me’n.
MIm Et donaria aDO mor, si ens poSOL guéssim miRE rar.
MIm Et donaria el DO món, si poSOL guessis parRE lar-me.
MIm T’ho donaria DO tot, si et poSOL gués estiRE mar.
SOL RE DO SOL
TantesRE nits va paDO gar per teSOL nir-la,
tantes exRE cuses per aDO nar tot SOL sol.
Però cadaRE cop amb un DO plor la perSOL dia,
la llum s’aRE paga quan la DO sort es SOL pon.
I elLAm seu record s’estimba en ciuRE tats adormides,
iLAm somia fins l’alba el seu RE far sense vida, trist.
MIm Et donaria aDO mor, si poSOL guessis torRE nar-me’n.
MIm Et donaria aDO mor, si ens poSOL guéssim miRE rar.
MIm Et donaria el DO món, si poSOL guessis parRE lar-me.
MIm T’ho donaria DO tot, si et poSOL gués estiRE mar.
SOL RE DO SOL x4
SOL TremoRE lant, a poc a DO poc surt del SOL cine.
Sessió deRE nit avui ja és DO l’últim SOL dia,
s’endú el carRE tell, arriba a DO casa i l’esSOL pia.
L’habitaRE ció es transforma en DO un món SOL nou.
ILAm li escriu cent mil cartes, la RE busca i viatja.
I el seuLAm centre s’escapa, perd RE l’ordre i la casa.
ALAm paga el sol tan bruna, tan RE feble i prohibida.
S’enLAm fonsen les ombres, el seu RE cos, un somriure viu.
MIm Et donaria aDO mor, si poSOL guessis torRE nar-me’n.
MIm Et donaria aDO mor, si poSOL gués ser veriRE tat.
MIm Et donaria el DO món, si poSOL guessis parRE lar-me.
MIm T’ho donaria DO tot, si et poSOL gués estiRE mar.
MIm Et donaria aDO mor. SOL RE
MIm Et donaria aDO mor, si ens poSOL guéssim miRE rar.
MIm Et donaria el DO món, si poSOL guessis parRE lar-me.
MIm T’ho donaria DO tot, si et poSOL gués estiRE mar.
Et donaria amor.
T’ho donaria tot, si et volguessis quedar.
Et donaria amor.
T’ho donaria tot, si et pogués estimar.
MIm Et donaria aDO mor. SOL RE
MIm T'ho donaria DO tot, si et volguessis quedar.
MIm Et donaria aDO mor. SOL RE
MIm T'ho donaria DO tot, si et pogués estimar.
buscant un
Entrant pels
aquella his
Va perdre-ho
Cada ciu
Només el
segueix la
I em
i es
Tantes
tantes ex
Però cada
la llum s’a
I el
i
Sessió de
s’endú el car
L’habita
I
I el seu
A
S’en
Et donaria amor.
T’ho donaria tot, si et volguessis quedar.
Et donaria amor.
T’ho donaria tot, si et pogués estimar.
