Intro: DO
Quan noFA pot anar millor, empitjora,
i empitMIm jora quan no pot anar milLA7 lor.
La forREm tuna és una SOL nòria
i laDO sort, un gronxaDO7 dor.
Quan esFA tàs a dalt de tot, t’enfonses
en unMIm mar que no té fons ni horitLA7 zó,
i llaREm vors valdrà més no fer meSOL mòria
de laDO llista de les grans ocaDO7 sions
que has perFA dut per no presentar-te a l’hora,
que has gauMIm dit sense ser mereixeLA7 dor,
o que han pasREm sat per davant la teva SOL porta
per anar aDO perdre’s en algun carreDO7 ró.
Quan ambFA aquests dits tocaven la glòria
i ens emMIm briagava la dolça emoLA7 ció,
i torREm naves per omplir-te la SOL copa,
tot beDO vent i convidant a toDO7 thom.
Se t’haFA tornat tan amarga la boca
quan aMIm naves a donar l’últim LA7 glop.
I has baiRE xat avall fins a l’última SOL nota
per l’esFA cala d’una vella canDO çó.
FA MIm LA7 REm SOL DO DO#
Has dit: “FA# sí!” I has encaixat la mà forta,
ho has dubFAm tat i al final has dit que LA#7 no,
has miRE#m rat als ulls i has dit: “què m’imSOL porta
lo deDO# més perquè ara vaig de deDO#7 bò.”
Has volFA# gut tornar per doblar l’aposta,
has miFAm rat rient els ulls de la LA#7 mort,
i arriRE#m bant a la darrera derSOL rota
has criDO# dat i entès les normes del DO#7 joc:
“No m’hiFA#7 veig per haver mirat massa estona
fixaFAm ment a la brillantor del LA#7 sol.”
Si has deRE#m riure, riu, si has de plorar, SOL# plora,
però algunDO# dia hauràs d’entendre d’un DO#7 cop
que el fiFA# nal de tota aquesta història,
nomésFAm té una concluLA#7 sió:
La forRE#m tuna és una SOL nòria
i laFA# sort, un gronxaDO dor.
Quan no
i empit
La for
i la
Quan es
en un
i lla
de la
que has per
que has gau
o que han pas
per anar a
Quan amb
i ens em
i tor
tot be
Se t’ha
quan a
I has bai
per l’es
Has dit: “
ho has dub
has mi
lo de
Has vol
has mi
i arri
has cri
“No m’hi
fixa
Si has de
però algun
que el fi
només
La for
i la