Tan aviat les perdonava com les torturava entre dos dits
Comparteix la publicació
FA#mUna hermosa SImplana tinguí per bresFA#msol, FA#mcom la vigaSImtana no en veu altra el FA#msol. SIm FA#mJo fui la forSImmiga FA#mde son pla i garSImriga, FA#mdel mas oreSImneta, del camp rosFA#msinyol. SIm
VeLAgí hermoses MIterres, més d’una ciuREtat, m’enfiMIlí a les LAserres de l’MIalt MontserRErat. BaLAixí a BarceMIlona, la perla amb què REl’ona enriMIquí fa LAsegles l’anMItic PrinciTRpat.
LAREm x7 LA
A REcasa hi tinc forLAmigues. Vaig troREbar-les un maLAtí sobre el REmarbre de la LAcuina i cap producte les ha fet fugir. A l’esREquerda d’on veLAnien vaig fliREtar un verí morLAtal i, al taREpar-ho bé amb masLAsilla, van sortir per la pica del bany. Llavors amb un raig d’REaigua les poLAdia reduREir, van LAperdre-ho tot desREconcertades LAdins un remoRElí.
En quedaven soliLAtàries i era REquasi diverLAtit: tan aREviat les perdoLAnava com les torturava entre dos dits. Però, amb el REdies fent setLAmanes, vaig sorREprendre’n escaLAmots al REpotos de la LAtaula, fent-se fortes dins d’uns albercocs, i ja no em va fer REgràcia LAfregar en el menjaREdor fiLAleres plateREjades que es perLAdien pel balREcó.
I aREvui, en estiLArar-me, la fosREcor duia un broLAgit, un siRElenci de forLAmigues ha trencat la calma de la nit. El graREpat a la mà LAdreta és el REque primer he noLAtat, el graREpat que s’enfiLAlava per l’esquerra, el que m’ha preocupat. I he volREgut incorpoLArar-me i ara esREtic aquí, ben LAdret, els quaREdrats de gres relLAlisquen, el guix viu es menja la paret.
VeLAgí hermoses MIterres, més d’una ciuREtat, m’enfiMIlí a les LAserres de l’MIalt MontserRErat. BaLAixí a BarceMIlona, la perla amb què REl’ona enriMIquí fa LAsegles l’anMItic PrinciTRpat.
Les LAsento com treMIballen, han pres el passaREdís. Han bloqueREjat la MIporta, no LAem deixaMIran sorREtir. Els LAsobra l’enerMIgia, perseveren dins els REnius, me’n trec de MIles oLArelles, de la MIboca i els naRErius. A casa hi tinc forLAmigues, van apaRErèixer un maLAtí. Em REfalten al resLApecte, acabaREran ambLA mi! La RELògica no enLAganya, la RECiència ens LAporta aquí, n’empasso moltes més de les que puc pair.
Comparteix la publicació
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats