Intro: RE SOL x2
RE Mira,
surt el sol a les ciuSOL tats on haLA guéssim pogut RE viure
i una llum plena deSOL pau va inunLA dant totes les RE cuines.
Jo faig pinta de tranSOL quil, i tu LA sembles tan tranSOL quil•la.
I ensMIm7 crido: “Treu-te la disLA fressa i revela qui RE ets!
No emSOL crec que sigueu la LA vida que ens estem perRE dent”.
Mira,
tot ha anat segons elSOL pla, quin eLA xemple d’harmoRE nia,
això és creure en el que unSOL vol i inverLA tir amb saviesa els RE dies,
si prens nota, crec que ensSOL surt un bon LA llibre d’aforisSOL mes.
I ensMIm7 crido: ”Observant-vos les LA mans, us he vist el RE truc!
NoSOL sou realment la LA vida que ens hem perRE dut”.
Mira,
panderetes, serpenSOL tines, apa LA nena, quines mitRE ges,
hi som tots, sí, però fixa’tSOL bé, com et LA miro, com em miRE res.
Va, assumim-ho, els diesSOL bons gaireLA bé som invenciSOL bles!
I ensMIm7 crido: “Això és lamenLA table teatre amaRE teur!
I no laSOL vida que se’ns esLA capa a cada moRE ment”.
Mira
com els nervis no han poSOL gut, les paLA raules que buscàRE vem.
Les diem i no fanSOL por, les diLA em amb la veu RE alta:
“Amor meu, sempre hi seSOL ré, amor LA meu, com ho dubtaSOL ves?”
I ensMIm7 crido: “Ja sé de què aLA neu i he perdut l’inteRE rès!
Que laSOL vida que ens hem perLA dut simplement no exisRE teix”.
surt el sol a les ciu
i una llum plena de
Jo faig pinta de tran
I ens
No em
Mira,
tot ha anat segons el
això és creure en el que un
si prens nota, crec que ens
I ens
No
Mira,
panderetes, serpen
hi som tots, sí, però fixa’t
Va, assumim-ho, els dies
I ens
I no la
Mira
com els nervis no han po
Les diem i no fan
“Amor meu, sempre hi se
I ens
Que la
