No he volgut mai avorrir-vos
-la veriLA tat no és per canFA#m tar-.
Però, perdoneu-me, avui us porto
el mésRE cert que MI sé que hi LA ha.
Les estrelles venen,LAmaj7 van,
cremenLA7 ràpid o amb els anys,
i, com elsFA#m últims raigs del sol, desapaSIm reixen. RE
De lluny es veu laMI glòria,
però no serLA veix de molt si LAmaj7 no es sap comparLA7 tir…
Feu-me conSIm tenta uns minuts,RE escolteu una hisMI tòria...
De com es perd laLA gent
per uns aplaudiLAmaj7 ments.
Es juguen la saLA7 lut, esFA# venen les SIm mares,
i un és coroRE nat i un és destrosSIm sat i un desapaMI reix en el combat.
Però molts han vist deLA tot! LAmaj7
Passant laLA7 vida en sales FA# buides i envelats de mala SIm mort. LA
I tots tenen una hisMI tòria.
N’hi ha que esclatenLA joves,
aDO#7 bans que el temps les FA#m posi a lloc.
Després arRE riba algú dient
que tot pleSIm gat és decadent
que ja liMI toca a una altra gent…
Però mai sabran el mal queLA fa
que elLAmaj7 propi nom se’t LA7 faci estrany FA#7
o els anysSIm llargs oblidant-te del que MI saps molt bé:
que ets unaFA#m ombra del passat per nosLA tàlgics i tarats,
i busques soluRE cions, vols ser vaMI lenta,
potser diLA ent-te
que mai vas veure elsLAmaj7 ulls
dels joves, deciLA7 dits,
que volien un auFA# tògraf
o ficar-se’t dins elSIm llit.
I van ser molts que van veRE nir,
però no et vas creure mai que t’estiMI maven.
Mai.
N’hi ha que esclatenLA velles,
potDO#m ser eren de pell FA# dura i han pogut seguir lluiSIm tant,
o potRE ser no entenen bé què està pasMI sant.
Les esLA trelles venen, LAmaj7 van,
cremenLA7 ràpid, triguen anys,
i com elsFA#7 últims raigs del sol, desapaSIm reixen.
EscolRE teu una hisMI tòria. RE
Hi ha cossos que elsMI altres volen mirar
i es posen a l’aparador!
Hi ha guitarristes excel·LA lents,
crec que escolLAmaj7 tant-los sabria morir...LA7
Però tant seFA#7 val,
això no és el que he vingut aSIm dir,
jo vull explicar una hisRE tòria,
perquè tots tenim hisMI tòries.
LA La Janis Ian va explicar-la molt bé.
FA#m La Nina Simone va fer-ho millor encara!
SIm I les estrelles les segueixen esclatant
i apaMI gant-se en la cançó que mai aMI7 caba!
I totesLA tenenDO#m una hisFA#m tòria! RE MI7
I totesLA tenenDO#m una hisFA#m tòria! RE MI7
I totesLA tenenDO#m una hisFA#m tòria! RE MI7
LA RE MI7 LA
-la veri
Però, perdoneu-me, avui us porto
el més
Les estrelles venen,
cremen
i, com els
De lluny es veu la
però no ser
Feu-me con
De com es perd la
per uns aplaudi
Es juguen la sa
i un és coro
Però molts han vist de
Passant la
I tots tenen una his
N’hi ha que esclaten
a
Després ar
que tot ple
que ja li
Però mai sabran el mal que
que el
o els anys
que ets una
i busques solu
potser di
que mai vas veure els
dels joves, deci
que volien un au
o ficar-se’t dins el
I van ser molts que van ve
però no et vas creure mai que t’esti
Mai.
N’hi ha que esclaten
pot
o pot
Les es
cremen
i com els
Escol
Hi ha cossos que els
i es posen a l’aparador!
Hi ha guitarristes excel·
crec que escol
Però tant se
això no és el que he vingut a
jo vull explicar una his
perquè tots tenim his
i apa
I totes
I totes
I totes
