Intro: FA LAm SOL LAm
Un coFA sí de ma mare teLAm nia
un buSOL fet pròsper a la ciuLAm tat.
FaFA molts anys van enviLAm ar-m’hi
com aSOL jove passant d’advoLAm cat.
Vaig troFA bar una cambra senLAm zilla
—unaSOL taula, un llit, un miLAm rall.
Hi arriFA bava que era nit tanLAm cada,
que en alSOL guna taverna del centre s’havia fet LAm tard.
AlFA replà, la senyora ManLAm resa
pasSOL sava les hores coLAm sint
però aquellFA dia semblava alteLAm rada,
va aproSOL par-se, nerviosa, i va LAm dir:
“DisFA culpi, no sap com oLAm dio
veSOL nir a demanar-li faLAm vors,
l’inquiFA lí del tercer aquest migLAm dia
esSOL tava com boig i ara pico i no resLAm pon”.
A laFA llum d’un immens caneLAm lobre,
vaig oSOL brir-me pas en LAm la foscor.
AvanFA çant entre ombres de LAm mobles,
repasSOL sava les habitaLAm cions.
Vaig senFA tir uns gossos que somiLAm caven,
vaig seSOL guir la pista dels LAm plors
i, senFA yors, com sabran vaig troLAm bar-me
unSOL gran heroi roREm màntic SOL mort al menjaLAm dor.
I teFA nia una nota ridícula arruDO gada entre les FA mans
REm plena de dits que jugaven amb trenes,
de postes de sol i donSOL zelles a lloms LAm de cavalls.
Poc desFA prés l’inspector s’apunLAm tava
el conSOL tacte d’un famiLAm liar,
un gerFA mà que vivia a la LAm costa
ambSOL qui celebraven els LAm sants.
Van tanFA car-li els dos ulls amb tenLAm dresa,
van taSOL par-lo amb un llenLAm çol blanc.
En siFA lenci tothom glopeLAm java
el teSOL verd que havia escalfat la mestra del LAm quart.
Un mosFA sèn va pregar un Pare LAm Nostre
amb unSOL fil de veu mort de LAm son.
Al cosFA tat, vam reunir-nos els LAm homes
per miSOL rar de treure el DO cos.
I estiFA rant d’uns turmells sense LAm vida
vaig sorSOL tir d’aquell menjaLAm dor.
La seFA nyora Manresa paLAm tia
“per l’aSOL mor de Déu, vigilin amb els LAm cops”.
Al carFA rer la carrossa espeLAm rava,
el coSOL txer es distreia obserLAm vant
uns solFA dats de permís que canLAm taven
SOL sota la llum dels faLAm nals.
Vam compFA tar fins a tres per fer LAm força
per puSOL jar el cadàver a LAm dalt.
UnFA vent fred va gelar LAm l’aire,
unSOL fuet petant amb REm mandra va SOL fer arrencar els caLAm valls.
I seFA guia amb la nota ridícula arruDO gada entre les FA mans
REm plena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enSOL terren vaixells LAm dins el mar.
RE Plena de dones rient, d’ulls sanguinolents,
de bellesa queSOL no deixa espai per penLAm sar.
REm Plena de muses ferides per sempre
per claus rovellats en canSOL çons de poetes vulLAm gars.
REm Plena de salts infinits on t’esperen
immòbils, per si vols pasSOL sar-hi, uns gimnastes de LAm glaç.
REm Plena de bèsties bavoses a punt d’enfrontar-se
en combat desiSOL gual amb els presos crisLAm tians.
REm Plena de nens espantats que miren
si arriben els paresSOL sota la pluja consLAm tant.
REm Plena de joves erectes que arramben
pubilles guarnides pelSOL ball del diumenge de LAm rams.
REm Plena de braços que s’alcen i paren
un taxi sortint de soSOL pars amb amics que se’n LAm van.
REm Plena de creu-me, ho intento, però a estones
sospito, morena, que aiSOL xò no s’aturarà LAm mai.
Un co
un bu
Fa
com a
Vaig tro
—una
Hi arri
que en al
Al
pas
però aquell
va apro
“Dis
ve
l’inqui
es
A la
vaig o
Avan
repas
Vaig sen
vaig se
i, sen
un
I te
de postes de sol i don
Poc des
el con
un ger
amb
Van tan
van ta
En si
el te
Un mos
amb un
Al cos
per mi
I esti
vaig sor
La se
“per l’a
Al car
el co
uns sol
Vam comp
per pu
Un
un
I se
de tempestes que en
de bellesa que
per claus rovellats en can
immòbils, per si vols pas
en combat desi
si arriben els pares
pubilles guarnides pel
un taxi sortint de so
sospito, morena, que ai
Aquí en teniu la versió en directe que Manel va tocar a Razzmatazz:
