Intro: SOL RE DO SOL x2
La Maria i el MarRE cel,
de cosDO tat en una SOL barra,
es miren i fan gloRE pets
a lesDO respectives SOL canyes.
Ell vesDO teix tot de verSOL mell, RE SOL
ella emDO plena un cruciSOL grama. RE SOL
SOL RE DO SOL x2
Ai Maria, ai MarRE cel,
qui s’aDO costa a parlar amb SOL l’altre?
Qui s’arrisca a fracasRE sar?
Qui saltaDO rà sense SOL xarxa?
Ell laDO vol treure a balSOL lar, RE SOL
ellaDO se’l vol endur a SOL casa. RE SOL
Et convidaria aRE vi,
seriaDO dolç, seria aSOL mable,
si volguessis seure ambRE mi,
quin moDO ment més agraSOL dable!
TancaDO ríem el loSOL cal, RE SOL
la nitDO seria tan SOL llarga.
Marxaríem els dosRE junts
d’aquesDO ta ciutat tan SOL rara
i tindríem fills benRE forts
i unaDO casa amb balcoSOL nada.
El MarDO cel allarga un SOL braç, RE SOL
la MaDO ria somriu a SOL l’aire. RE SOL
Però l’estona ha anat pasRE sant
i noDO troben les paSOL raules.
Ell demà serà caRE paç,
ella deDO mà estarà més SOL guapa.
És nitDO freda per ser abSOL ril
no s’esRE tà enlloc com a SOL casa. x8
La Maria i el Mar
de cos
es miren i fan glo
a les
Ell ves
ella em
Ai Maria, ai Mar
qui s’a
Qui s’arrisca a fracas
Qui salta
Ell la
ella
Et convidaria a
seria
si volguessis seure amb
quin mo
Tanca
la nit
Marxaríem els dos
d’aques
i tindríem fills ben
i una
El Mar
la Ma
Però l’estona ha anat pas
i no
Ell demà serà ca
ella de
És nit
no s’es
