Viure sense tu (Acords)

I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat

Intro: SOLDOMImRE x2

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE
Jo no saDObia que també me donaMImries
manuals de geograREfia
cent dillunsos a un diSOLbuix.

Jo què saDObia d'alens que se troMImbaven,
de cabells que s'embuREllaven,
de mans i de perDOfums.

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE
Jo no saDObia que en sa nit me tastaMImries,
eren gustos que neREdaven
entre boques i raSOLcons.

Jo no saDObia que després me mataMImria
sa teva miRErada
que plora i diu que DOno.

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense MImtu.     RE

Jo no saDObia que també me donaMImries
manuals de geograREfia
cent dillunsos a un diSOLbuix.

Jo què saDObia d'alens que se troMImbaven,
de cabells que s'embuREllaven,
de mans i de perDOfums.

Jo no saDObia que en sa nit me tastaMImries,
eren gustos que neREdaven
entre boques i raSOLcons.

Jo no saDObia que després me mataMImria
sa teva miRErada
que plora i diu que DOno.

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

I arriba un SOLdia que sa vida és un teREatre
que se diu feliciMImtat,
primavera i trinaSImranjus
amb qui més has estiDOmat,
te regal sa meva LAmvida
i sense tu ja no me MImval.     SIm         LAm

I s'horaSOLbaixa la deixam passar i me REmires
tan a prop que me fa MImmal,
que surt es sol i encara SImplou,
que t'estim massa i massa DOpoc,
que no sé com ho hem d'arreLAmglar,
que som amics, que som aMImmants.    SIm         LAm

SOLDolça beDOsada té gust de que s'aMImcaba, RE
SOLpunt i prinDOcipi de viure sense SOLtu.


Separation
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze