Com van participar els catalans d’entre els segles XVI i XIX en el tràfic d’esclaus a través de l’oceà Atlàntic? Fins a quin punt els comerciants catalans van adquirir mà d’obra esclavitzada, sobretot a Cuba i Puerto Rico? Són preguntes incòmodes que fins fa poc han estat amagades. Els últims anys, alguns historiadors s’hi han interessat per tal de revisar el passat, en la línia del que s’ha fet en països com França, el Regne Unit o Dinamarca. També s’hi han interessat persones migrades que precisament venien dels territoris de les antigues colònies espanyoles i s’han incorporat a la societat catalana actual.
La nova exposició del Museu Marítim de Barcelona, La Infàmia, parla d’aquesta participació catalana en l’esclavatge colonial –a través d’imatges, objectes històrics, documents i testimonis– i s’interroga pel rastre que pot haver deixat en la societat actual, en forma de racisme o de sobreexplotació de la població migrada. O fins i tot amb les cases dels esclavistes, que es van construir amb capital provinent de l’explotació de persones i encara formen part de les nostres ciutats.
La Infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial pot visitar-se fins al 5 d’octubre, a les Naus de les Drassanes (Museu Marítim de Barcelona), i inclou un programa d’activitats amb visites guiades a l’exposició, un Itinerari per la Barcelona Esclavista i el cicle de xerrades “Què en sabem de la nostra infàmia?”. Us oferim un tast del que hi trobareu:
1. Eduardo Laplanta (dibuixant i litògraf). Estampa de la casa de calderes de l'ingeni Victoria, propietat de Simón Pérez de Terán. Col·lecció particular Joan Alemany.
2. Cimarró sorprès en un bosc pels gossos dels "Arranchadors". Còpia del quadre de Víctor Patricio Landaluze. Col·lecció Museu Marítim de Barcelona.
3. Mariano M. Sastre Carreras. Model de goleta de velatxo Eva. Modelisme naval. 1915-1963.
4. Manilles. Col·lecció particular Javier Aznar.
5. Papel Secante Tinta PeliKan. Col·lecció Museu Marítim de Barcelona.
6. Josep Pineda Guerra. Exvot de la barca de mitjana Uracán perseguida pel vapor anglès Graules en tràfic negrer. Pintura al tremp. 1884.
7. Espanya, dipòsit Hidrogràfic (autor). Carta nàutica esfèrica amb part de les Antilles, Puerto Rico, Santo Domingo, Jamaica i Cuba, amb els bancs i canals adjacents. Gravat acolorit. 1799.
8. Eduardo Laplanta, Justo G. Cantero. Estampa de la casa de calderes de l'ingeni San Martín, propietat de Franca Pedroso Herrera. Litografia de color. Col·lecció particular Joan Alemany. 1857.
9. Manilles. Col·lecció particular Javier Aznar.
10. James Guy Evans. La fragata espanyola Primera de Catalunya a l'entrada del riu Mississipi. Pintura al tremp. 1846.
11. Isidore-Laurent Deroy (litògraf), L. Turgis (editor). Estampa amb vista general de L'Havana. Gravat litogràfic. 1850-1899.
12. Aaron Arrowsmith (gravador), Juan José Martínez de Espinosa (enginyer de l'armada), Espanya Direcció d'Hidrografia (entitat productora). Carta nàutica general de l'oceà Atlàntic Meridional. Gravat. 1810.
13. Emili Sivillà i Torres. El Port de Barcelona amb les esquadres europees per l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Pintura a l'oli. 1888.
14. Autor desconegut. Exvot de Ventura Riera, procedent del Santuari de la Mare de Déu de La Cisa. Pintura al tremp. 1846.
