Haver de trucar el timbre de l’escala d’un pis de l’Eixample per entrar a la galeria El quadern robat ja és un indici que estàs començant un viatge especial. En aquest cas es titulaCamins invisibles i romandrà obert al públic fins al 28 de maig.
Anna Belsa, directora de la galeria, té molt clars els principis que vol que segueixi el seu espai i sempre els és fidel: crear propostes que ens parlin de les inquietuds de l’actualitat de la manera més sincera i pura possible. Últimament, troba les respostes en les lectures d’autors romàntics; i les obres de Daniel Berdala (Barcelona, 1968) són una molt bona eina per transmetre aquesta filosofia.
Les pintures a l’oli de Berdala sempre mostren paisatges de la naturalesa, reals o creats a partir d’imatges guardades a la seva memòria. Malgrat que són escenes exteriors, les materialitza sempre al Gimnàs de les Arts, com ell anomena el seu estudi. Això dona un punt d’individualitat a les seves obres, entremig d’un panorama artístic que, a Catalunya, actualment dominen les pràctiques conceptuals i la instal·lació.
El títol de l’exposició descriu el trasbals emocional que experimentem constantment en el nostre dia a dia. Un camí ple d’incerteses, d’alts i baixos que tant poden enfonsar-te en la negror més tenebrosa de la nit, com poden ser un glop d’aire fresc que t’omple d’esperança. Berdala, a partir d’una mala experiència provocada per la Covid-19, ha recalcat aquest sentiment d’inestabilitat introduint, de manera metafòrica, la figura de l’equilibrista en els paisatges.
A El llarg camí, un funambulista flota al centre del quadre sobre un gran abisme. Malgrat que subjecta una barra amb les mans per controlar l’equilibri, és inevitable percebre la tensió i el suspens de l'escena. Aquesta sensació ens remet al sentiment del sublim, tema tractat amb profunditat pels autors romàntics. Al cap i a la fi, ens recorda que els humans som molt petits, molt fràgils, davant la immensitat de la naturalesa.
Constantment caminem per la corda fluixa i les obres de Berdala són un refugi on trobar consol. Les seves pintures es caracteritzen per una gran lleugeresa i Anna Belsa les exposa d’una manera tan natural que se’ns fan gairebé part del nostre jo. L’artista barceloní pensa i comparteix que no hi ha millor experiència que la pròpia, i anar a veure aquesta exposició és una vivència que paga la pena.
