La vida i la mort

Les residències de gent gran són un dels espais on es conviu diàriament amb el final de la vida. Allà, la mort és la mort sense eufemismes. Els avis que hi viuen llargues temporades han de pair com els seus companys d'habitació o de menjador van marxant.

El fotògraf Daniel Schumann va visitar sovint un asil de Dusseldorf per retratar Ulrike H., una àvia amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Schumann volia plasmar l'evolució de la malaltia, però al final també va acabar fotografiant els ancians que convivien amb ella i que –com ella– van anar morint. El projecte pretén donar visibilitat a la mort i demostrar que, malgrat la tristesa i el dolor, una mort digna és possible.

Aquest n'és el resultat: 

1. Horst Kloeters, 25 d'agost
2. Horst Kloeters, 25 d'agost
3. Host Kloeters, 30 d'agost4. Margarete Hagermann, 28 de febrer
5. Margarete Hagermann, 7 d'abril 6. Sigrid Kessler, 15 de març
7. Sigrid Kessler, 30 de març
8. Hildegard Kohler, 5 de juliol
9. Hildegard Kohler, 7 d'agost
10. Ulrike H, 17 de febrer
11.  Ulrike H, 15 de març
12. Ulrike H, 19 de desembre
13. Ingrid Willenbrink, 25 de març
14. Ingrid Willenbrink, 14 de maig