Les residències de gent gran són un dels espais on es conviu diàriament amb el final de la vida. Allà, la mort és la mort sense eufemismes. Els avis que hi viuen llargues temporades han de pair com els seus companys d'habitació o de menjador van marxant.
El fotògraf Daniel Schumann va visitar sovint un asil de Dusseldorf per retratar Ulrike H., una àvia amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Schumann volia plasmar l'evolució de la malaltia, però al final també va acabar fotografiant els ancians que convivien amb ella i que –com ella– van anar morint. El projecte pretén donar visibilitat a la mort i demostrar que, malgrat la tristesa i el dolor, una mort digna és possible. Aquest n'és el resultat:
1. Horst Kloeters, 25 d'agost.
Foto: Daniel Schumann
2. Horst Kloeters, 25 d'agost.
Foto: Daniel Schumann
3. Host Kloeters, 30 d'agost.
Foto: Daniel Schumann
4. Margarete Hagermann, 28 de febrer.
Foto: Daniel Schumann
5. Margarete Hagermann, 7 d'abril.
Foto: Daniel Schumann
6. Sigrid Kessler, 15 de març.
Foto: Daniel Schumann
7. Sigrid Kessler, 30 de març.
8. Hildegard Kohler, 5 de juliol.
Foto: Daniel Schumann
9. Hildegard Kohler, 7 d'agost.
Foto: Daniel Schumann
10. Ulrike H, 17 de febrer.
Foto: Daniel Schumann
11. Ulrike H, 15 de març.
Foto: Daniel Schumann
12. Ulrike H, 19 de desembre.
Foto: Daniel Schumann
13. Ingrid Willenbrink, 25 de març.
Foto: Daniel Schumann
14. Ingrid Willenbrink, 14 de maig.
Foto: Daniel Schumann
