Sens dubte, l'aparició de les xarxes socials -i la sensació de tenir un mínim públic- ha esperonat aquesta afició gràfica. Fa uns anys, un dia -com una mena de broma- vaig tenir la idea de dibuixar-me a mi mateix i ho vaig anar repetint, potser per no haver-me d'esforçar a inventar nous personatges. Però aquest joc es va anar convertint en una manera d'exorcitzar fantasmes personals, d'expressar sentiments i estats d'ànim d'una manera més o menys púdica i subtil, d'explicar el que no suporto, d'enfrontar-me a determinades pors. De treure fora la crisi dels 50 (tot i que crec que als 30 ja la tenia) i el pànic a fer-se gran.
Així, aquests dibuixos s'han anat convertint en una mena de dietari més o menys imprevist, en un baròmetre de moments vitals i canvis d'humor, escampat per unes quantes llibretes de diverses mides, textures i formats, alguna de les quals porto sempre al damunt. Mai se sap quan pot haver-hi una emergència.
1. Sovint em diuen: "No aparentes l'edat que tens".
2. No suporto la manca de concreció a l'hora de quedar.
3. Moltes vegades quan he aconseguit desenredar els auriculars ja he arribat a lloc.
4. Eslips o bòxers? El dia ja comença amb grans disjuntives.
5. Hi ha pentinats que haurien d'estar prohibits al cinema.
6. Quan m'adormo a mig llegir, l'endemà desperto amb els llençols plens de lletres.
7. Faig la compra seguint l'ordre de la llista que m'han fet, la qual cosa comporta estranys itineraris.
8. Els excessos de carrincloneria em fan vomitar arcs de Sant Martí.
9. Alguns moments de la vida et fan adonar que només som números.
10. T'acabes ennuegant amb les coses que no dius.
11. Tenim tendència a fer-nos palles mentals.
12. Sempre dormo amb pastilles.
13. Hi ha urinaris d'alçada escandinava que t'obliguen a fer filigranes.
14. Hi ha èpoques en què necessites posar-te les piles.
