Jose Bonell (Barcelona, 1989) és un pintor d’històries que no podem explicar. Per atacar els seus quadres, més enllà de pensar en imatges, recorre a sensacions –pors, misteris, angoixes– i les afila per després donar-los forma d’objectes i escenaris on transcorren històries. Aquestes històries, però, no es poden narrar, només intuir. Com a espectadors reconeixem espais que ens són quotidians però alguna cosa no ens encaixa: pressentim una trampa; estem en tensió perquè la finestra que se’ns obre és insuficient, massa petita, i no podem endevinar el desenllaç. Imaginem persones que fluctuen fora dels marges de la tela, com una organització secreta, però què feu que no us veiem? De vegades entra al nostre angle de visió un braç, unes cames, però no ens basta per explicar-nos el conte sencer i ens veiem obligats a tornar al principi, a desfer el camí i impactar de nou contra aquelles sensacions –pors, misteris, angoixes– prèvies a les imatges.
A l’exposició que podeu visitar a l’Espai Guinovart d’Agramunt fins al 26 de juny hi trobareu escenes diverses: l’entrada d’una casa amb una gran font d’on brolla sang, una llanterna encesa dins d’una habitació fosca o un gran banquet sense comensals. Sou tots fora dels límits del quadre a punt d’entrar a escena o no arribareu mai? Artistes com Gertrude Abercrombie, Henni Alftan o Guillermo Kuitca, com Bonell, comparteixen el gust pels escenaris ambigus i plens d'incògnita. També l’artista Amèlia Riera (Barcelona, 1928 – 2019) se’n va fer un fart de parar taules a les seves pintures i els convidats , que no arribaven. Com un petit homenatge que serveixi per explorar les vies en comú entre Riera i Bonell, l’exposició conté el Tríptic del demà (1988), una pintura d’Amèlia Riera on l'ambient roman amb una densitat lluminosa carregada de silencis fràgils susceptibles al mínim esquinçament sonor. Imagino la història de l’art com un mapa ple de camins que s’entrecreuen, s’eixamplen i s’aprimen, i tots els pintors hi passegen alhora, els vius i els morts, i paren taules i preparen banquets esplèndids on, de moment i encara no sabem per què, no s’hi asseu ningú.
Mercè Vila Rigat, comissària de l'exposició.
"Mostrant la mostra" és el lloc on ensenyem 14 obres que formen part d'una exposició.
