“No tornaré a Catalunya fins que no sigui lliure”, va dir l’artista Francesc Domingo (1893-1974), en plena postguerra. I així va ser. La Fundació Vila Casas recupera el conjunt de la seva obra a l’exposició Francesc Domingo – De Sant Just a São Paulo que, comissariada per Natàlia Barenys, es pot visitar als Espais Volart fins al 19 de gener.
Domingo va ser educat en un ateneu obrer i, després de conèixer Joan Miró i altres artistes al Cercle Artístic de Sant Lluc, va formar part de l’Agrupació Courbet, que reaccionava enfront de la generació anterior a través de les influències del Noucentisme i de Paul Cézanne. Més tard, pertanyerà a l’Escola Catalana de París i viurà al taller de l’escultor Pau Gargallo i, després, al de Miró. El 1936, encara a París, intentarà tirar endavant una Exposició d’Art Català Modern que no arribarà a bon port; és més, el Govern espanyol s’apropiarà d’algunes de les seves idees per al Pavelló de la República de l’Exposició Internacional de París, que és on serà exhibit el Guernica de Picasso.
Amb la Guerra Civil espanyola, Domingo continua significant-se políticament i es posa al capdavant de l’anomenada Revolució Catalana. Aquesta serà la causa del seu exili posterior a São Paulo, on residirà la resta de la seva vida. És allà on, a través del dibuix, la pintura i el gravat, Domingo farà una traducció cultural de la figura de la Moreneta, basant-se en mares negres i mulates brasileres i entenent-la com un símbol de la pàtria enyorada. També s’hi sumarà al moviment del Modernisme brasiler i fundarà el Grupo Bisonte, que volia acabar amb la divisió ideològica entre art figuratiu i art abstracte.
L’obra de Domingo és un cas de pintura figurativa que recull influències molt diverses: des de les del Noucentisme i Cézanne fins a l’art romànic català i Picasso, sempre apostant per l’avantguarda. És realista i líric a la vegada, i us n’oferim un passeig virtual:
1. Autoretrat, 1913-1918.
2. Ballarina, 1919.
3. Music Hall (Apolo Palace), 1934.
4. El barri de Sant Salvador de Caldes de Montbui, 1927.
5. El negre, 1935.
6. Els jugadors, 1920.
7. L'àpat del pescador, 1945.
8. Pagesa bretona, 1925-1926.
9. Pagès bretó amb vaca, cap a 1926.
10. Natura morta amb llibres, 1915.
11. Nu, cap a 1930.
12. Retrat de Jaume Gispert, 1927.
13. Retrat d'Odile, filla de l'artista, amb una boina vermella, 1938.
14. Retrat de la Srta. Albert, 1933.
"Mostrant la mostra" és el lloc on ensenyem 14 obres que formen part d'una exposició.
