Durant segles la història ha estat escrita pels homes, des del patriarcat i l’androcentrisme, i això ha comportat que les dones no poguessin mostrar la seva visió de la societat. Si ens centrem en el món de l’art, podem contemplar milers d’obres on apareixen dones representades, però en trobem molt poques de creades per elles. Això ens ha portat a creure que fins fa ben poc les dones no eren subjectes actius. No és així ni de bon tros. Des del Renaixement hi ha artistes que van exercir el seu ofici, no sense dificultats, i moltes pintores van tenir un èxit notable, però els historiadors posteriors es van oblidar d’incloure-les en els seus llibres. I quan es van començar a crear les gran pinacoteques europees, moltes de les obres creades per dones es van guardar als magatzems.
Per donar a conèixer algunes d’aquestes artistes encetem aquesta secció. Ho fem amb catorze autoretrats, un tipus d’obra que va servir a les pintores per reafirmar la seva capacitat creadora.
1. Catharina van Hemessen (1522-1587)
2. Sofonisba Anguissola (1532-1625)
3. Artemísia Gentileschi (1593-1654)
4. Judith Leyster (1609-1660)
5. Elisabetta Sirani (1638-1665)
6. Rosalba Carriera (1675-1757)
7. Anna Waser (1678-1714)
8. Angelica Kaufman (1741-1807)
9. Adelaide Labille-Guiard (1749-1803)
10. Elisabeth Vigée-Le Brun (1755-1842)
11. Marguerite Gérard (1761-1837)
12. Marie-Guillemine Benoist (1768-1826)
13. Marie Ellenrieder (1791–1863)
14. Lluïsa Vidal (1876–1918)
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
