La pintora neoclàssica Angelica Kauffmann (Coira, Suïssa, 30 d'octubre del 1741 - Roma, 5 de novembre del 1807) era filla d’un pintor retratista que la va iniciar ben aviat en les belles arts, de manera que als quinze anys ja havia pintat diversos retrats. Però també era cantant i músic i parlava amb fluïdesa diversos idiomes (anglès, francès, italià i alemany).
Angelica va passar la joventut viatjant amb el seu pare per diversos països europeus i va conèixer personatges molt destacats del seu temps, com el pintor Reynolds i l’escriptor Goethe, que la va descriure com “la dona més dotada de tot Europa”. Entre 1762 i 1766 va viure a diverses ciutats italianes (Milà, Florència, Roma i Venècia) i amb només 21 anys va formar part de l’Acadèmia de l’Art de Florència. El 1763 la família està documentada a Roma, on ella va començar a pintar escultures clàssiques, per substituir els estudis d’anatomia als quals no tenia accés pel fet de ser dona. També va començar a pintar obres de caràcter històric, un gènere tradicionalment vedat a les dones.
Després es va traslladar a Nàpols, on va pintar retrats de rics anglesos que passaven les vacances a la ciutat, entre els quals el famós actor David Garrick. Va tenir tant d’èxit que el 1766 es va traslladar al Regne Unit i va viure a Londres els següents quinze anys, on va establir amistat amb el principal retratista de l’època, Sir Joshua Reynolds. Allà va treballar principalment com a retratista, pintant fins i tot la reina Carlota, però també va fer dissenys decoratius per a interiors d’edificis neoclàssics. El 1768 ella i la pintora Mary Moser van ser les úniques dones entre els fundadors de la Royal Academy of Arts.
Quan va marxar de Londres, el 1781, es va casar amb el pintor Antonio Zucchi i va anar a viure a Roma, on va continuar pintant retrats i obres de temàtica mitològica, històrica i al·legòrica. Va pintar fins que va morir i el seu funeral va ser un dels més esplendorosos de l’època. Com en el de Rafael, dues de les seves millors pintures van ser portades en processó. Tot i que va ser famosa a tot Europa pels seus retrats, després de la seva mort va caure en l’oblit. Actualment, a Àustria hi ha un museu dedicat exclusivament a la seva obra i té obres a les millors pinacoteques del món.
1.La família del comte de Gower, 1772
2.Bacus descobreix Ariadna abandonada per Teseu, a Naxos, 1764
3.Retrat d’Edward Smith Stanley amb la seva primera esposa, lady Elizabeth Hamilton i el seu fill Edward, 1776
4.Zeuxis triant a les models per la seva pintura d’Helena de Troia, c. 1778
5.El judici de Paris, c. 1781
6.L’artista, en el personatge que representa el disseny, escoltant la inspiració de la poesia, 1782
7.Telèmac o les nimfes de Calypso, 1782
8.El dolor de Telèmac, 1783
9.Plini el Jove i la seva mare a Misenum, 1785
10.Cornèlia, mare dels Gracos, 1785
11.Virgili escrivint el seu epitafi a Brindisi, 1785
12.Venus fa que Helena s’enamori de Paris, 1790
13.La decisió d’Angelika, 1794
14.Cleòpatra davant d’August, 1805/1806
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
