Aquesta pintora rococó, nascuda a Berlín el 23 de juliol del 1721, pertanyia a una família d’artistes d’origen polonès. Tant ella com els seus germans van aprendre a pintar amb el seu pare, el retratista barroc Georg Lisiewski, i es van dedicar professionalment a la pintura. La seva germana gran, Anna Rosina de Gasc, i ella van ser aclamades com a nenes prodigi de la pintura. Quan es va casar va haver de deixar la pintura, va tenir quatre fills i en va tenir cura, a més de servir taules en el restaurant del marit, fins que, als 39 anys, va abandonar la família i va tornar a dedicar-se a la pintura.
En el seu retorn a la pintura va obtenir un èxit immediat: el 1760 va entrar com a pintora a la cort de Stuttgart, on va fer 18 retrats per a la galeria del castell. El 1762 va ser nomenada membre honorari de l’Acadèmia de les Arts de Stuttgart i pintora de cort dels Ducs de Württemburg i de Mannheim. Va ser retratista de Frederic II de Prússia i d’altres membres de la seva família i va decorar el seu palau de Sanssouci amb escenes mitològiques.
El 1765 es va instal·lar a París, amb la idea de conèixer la Il·lustració, però no hi va aconseguir encàrrecs ni tampoc entrar a l’Acadèmia. Tot i que va ser la seva època de més creativitat i va conèixer artistes de prestigi, no va triomfar a París. Va viure una temporada amb el filòsof i crític d’art Denís Diderot i el va pintar amb el tors nu, cosa que era un escàndol per l’època, però aquesta obra no s’ha conservat. La seva relació amb Diderot va inspirar l’obra de teatre d’Eric-Emmanuel Schmitt El llibertí.
Però París era una ciutat cara i davant les dificultats financeres, el 1768 Anna Dorothea Therbusch se’n va anar a Holanda, després a Brussel·les, a Viena i, finalment, es va instal·lar a Berlín, on va arribar a ser la pintora més important de Prússia. Va ser retratista de Frederic II de Prússia i d’altres membres de la família i va decorar el seu palau de Sanssouci (palau d’estiu, prop de Berlín, construït entre 1755 i 1764) amb escenes mitològiques. També va pintar diverses obres per a Caterina II de Rússia, tot i que ella no va viatjar mai a Rússia. Se’n conserven uns 85 retrats.
El 1777 va pintar el seu autoretrat més conegut: es pinta com una dona culta, asseguda i segura d’ella mateixa, llegint un llibre amb el monocle que la va caracteritzar en els darrers anys de la seva vida. Va morir a Berlín el 9 de novembre del 1782.
1. Dona tocant el llaüt, 1740
2. Retrat d’Anna Friederike von Wartensleben, 1760
3. Retrat de Kurfürst Karl Theodor von Bayern, 1763
4. Bacus, c. a 1765
5. Un científic assegut al costat d’un escriptori a la llum d’una espelma, 1767
6. Retrat de Johann Julius von Vieth de Golbenau, 1771
7. Retrat del príncep August Ferran de Prússia, 1773
8. Reina Friederike Luise de Prússia amb el príncep Friedrich Wilhelm, 1775
9. Retrat de la comtessa Wilhelmine von Lichtenau, 1776
10. Retrat de la família de Frederick William, príncep de Prússia, 1777
11. Autoretrat, 1777
12. Henriette Herz, 1778
13. Bacant, s. d.
14. L’arribada de la carta d’amor, s. d.
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
