Artemisia Gentileschi (Roma, 8 de juliol del 1593 - Nàpols, 1653) era filla del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l’escola de Caravaggio. La seva mare va morir quan ella tenia només dotze anys. Com tantes altres artistes del seu temps, va començar a pintar al taller del pare i, per això, les seves primeres obres reflecteixen la influència del gran pintor llombard.
Com que l’accés a l’ensenyament a les acadèmies professionals de belles arts era exclusiu per als homes, el seu pare va contractar un preceptor privat que l'ajudés a completar la formació, el pintor paisatgista Agostino Tassi. Aquest, al cap de poc d’haver començat a ser el seu mestre de dibuix, la va violar. Quan es va saber que Tassi estava casat i que no podia complir la promesa de casar-se amb ella, Orazio Gentileschi el va denunciar. En el judici per dictaminar la culpabilitat del violador, el tribunal la va torturar per verificar el seu testimoni. Tot i que Tassi va ser condemnat a exiliar-se, no va arribar a complir mai la condemna i la que va marxar de la seva ciutat va ser Artemísia Gentileschi.
Va haver de superar moltes dificultats, però va aconseguir obrir-se pas en un món d’homes. El seu talent innegable li va permetre ser la primera dona admesa a l’Academia di Arte del Disegno de Florència, institució fundada per la família Mèdici. Posteriorment, va treballar per a aquesta família i per a d’altres, també molt poderoses, de Roma i de Nàpols. A diferència de moltes altres artistes del segle XVII es va especialitzar en pintura històrica, cosa que demostrava la seva ambició artística. Ella mateixa, mostrant el seu tarannà decidit i d’idees clares, en una carta a un dels seus mecenes, va escriure: «Mentre visqui tindré el domini sobre el meu art».
Actualment és molt reconeguda per les seves representacions realistes de la figura femenina, per la profunditat dels colors i per l'ús magistral de la llum i les ombres. Els temes preferits de l’artista són les figures femenines que pateixen, però que es mostren fortes i valentes davant les adversitats. Són dones provinents de la mitologia, la Bíblia i els relats al·legòrics. Un dels més recurrents en la seva obra és la decapitació d’Holofernes per part de Judith.
1. Susanna i els vells, 1610
2. Danae, c. a 1612
3. Judit amb la seva donzella, 1612/1613
4. Conversió de Maria Magdalena, 1613/1616
5. Autoretrat tocant el llaüt, c. a 1618
6. Judit decapitant a Holofernes, 1620-1621
7. Samsó i Dalila, 1620/1625
8. Judith i la seva donzella, 1625/1627
9. Venus adormida, 1625/1630
10. Venus adormida, 1625/1630
11. Lucrècia, 1630
12. Corisca i el sàtir, 1630/1637
13. Adoració dels Reis, 1636/1637
14. Lot i les seves filles, c. a 1640
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
