Judith Leyster va néixer el 28 de juliol del 1609 i va morir el 10 de febrer del 1660. Figura clau del Segle d’Or holandès, el cas d’aquesta pintora és excepcional, ja que no semblava destinada a dedicar-se al món de l’art: era la vuitena filla d’una família de cervesers. No se sap quan va començar a pintar, però ja el 1621 se la va esmentar en un llibre del poeta holandès Samuel Ampzing, titulat Descripció i elogi de la ciutat de Haarlem.
Leyster es va especialitzar en alegres escenes de gènere: músics, bevedors en tavernes, nens... gent somrient i divertint-se i també escenes domèstiques amb dones fent les tasques de la llar. Era el que agradava als clients holandesos de l’època. La institució holandesa per treballar de manera reglamentària era el Gremi de pintors de Sant Lluc, i Leyster va ser de les primeres dones a poder-hi entrar: hi va ingressar als 24 anys, i això li va permetre tenir el seu propi taller, amb aprenents i ajudants. Fins i tot es va convertir en mestra del gremi.
Tot i que ella signava amb les seves inicials i una estrella, durant segles les pintures de Judith Leyster es van atribuir a pintors com Frans Hals (alguns col·leccionistes van tapar la signatura per vendre les obres com si fossin de Hals, perquè era un pintor molt cotitzat) o al seu marit Jan Miens Molenaer, amb qui es va casar el 1636. Sembla que ella va deixar de pintar després de casar-se: d’aquest període, que se n’hagi identificat l’autoria, només es conserven un retrat i dues il·lustracions de tulipes.
No va ser fins a finals del segle XIX que es va començar a reconèixer el seu talent, quan es va descobrir que Companyia feliç, una obra atribuïda a Frans Hals, era obra d'ella: es van trobar les inicials de Judith Leyster sota una signatura falsa de Hals. Aquest descobriment va fer que se li atribuïssin set obres més. Tot i l’èxit que havia tingut en vida, les falses atribucions la van mantenir totalment ignorada durant més de dos segles.
1. Jove rient amb una copa de vi, 1628
2. Serenata, 1629
3. Dos nens amb un gat, 1629
4. El trio alegre, c. a 1629
5. L’última gota, c. a 1629
6. Amor desigual, 1631
7. La proposició (Home oferint diners a una jove), 1631
8. El joc de Tric-Trac, 1631
9. El concert, 1631/1633
10. Família de soldats, 1633
11. Un joc de cartes, 1633
12. Un nen i una nena amb un gat i una anguila, 1635
13. Nena amb barret de palla, 1635
14. Jove tocant la flauta, c.a 1635
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
