Les obres mitològiques i els retrats van protagonitzar els quadres de Marie-Guillemine Benoist (París, 18 de desembre del 1768– 8 d’octubre del 1826), pintora d’estil neoclàssic. Des de petita va demostrar el seu talent per la pintura, i el seu pare el va voler potenciar fent que anés a classes, juntament amb la seva germana, impartides per una de les pintores més importants del moment, Élisabeth Vigée Le Brun, l’any 1781. Després, a partir del 1786, van anar totes dues al taller de Jacques-Louis David, un altre dels grans pintors de l’època.
El 1790 la Marie-Guillemine va pintar una obra en què ja començava a plasmar la seva visió personal del món, La innocència entre la virtut i el vici. Va representar el vici amb una figura masculina, cosa molt poc habitual en el seu temps. Va exposar per primera vegada el 1791 al Saló de París, en una mostra d’art oficial de l’Acadèmia de Belles Arts de París que se celebrava des del 1725. Hi va presentar un quadre de temàtica mitològica, Psyché dient adeu a la seva família. Cap al 1793 va començar a desprendre’s de la influència de David, i va canviar els subjectes clàssics per la pintura de gènere.
Aquest mateix any es va casar amb l’advocat Pierre-Vincent Benoist, i va compaginar la vida de casada amb la carrera professional. Fins i tot va col·laborar amb el seu marit en l’edició d’obres literàries que ella il·lustrava.
L’any 1800 va participar al Saló amb Portrait d’une négresse, el retrat d’una criada del seu cunyat, pintat només sis anys després de l’abolició de l’esclavitud a les colònies franceses. Aquest retrat es va convertir en un manifest a favor de l’emancipació de la dona i de les persones de raça negra. Podem entendre que el que l’autora pinta és una declaració d’intencions: defensa la llibertat, la igualtat, la tolerància i la consciència de ser dona. El quadre va ser adquirit per l’estat francès el 1818; actualment és al Museu del Louvre i es coneix com Retrat de Madeleine.
El 1803, Napoleó Bonaparte li va encarregar un retrat d'ell. Posteriorment, també va pintar les seves successives esposes i altres membres de la família. Va ser en aquesta època que va obrir un taller exclusivament per a dones, a les quals ensenyava pintura.
Després de la Restauració Borbònica del 1814, el seu marit va obtenir un alt càrrec dins del Consell d’Estat i, com que ella havia estat simpatitzant revolucionària, va haver d’abandonar la carrera artística. A partir d’aquest moment, ja va pintar ben pocs quadres.
1. Autoretrat, 1786
2. La innocència entre la virtut i el vici, 1790
3. El comiat de Psique a la seva família, 1791
4. Retrat d’una dama com a Safo, 1795
5. Retrat de Madeleine, 1800
6. Madame Philippe Panon Desbassayns de Richemont i la seva filla, 1802
7. Retrat del primer cònsol Napoleó Bonaparte, 1804
8. Retrat d’Elise Bonaparte, 1805
9. Retrat de la cantant Giuseppina Grassini, 1805
10. El somni de la infància i el de la bellesa, 1806
11. Retrat de dos nens amb un niu d’ocells (Prosper i Denys Benoist, fills de l’artista), 1806
12. Retrat de Pauline Bonaparte, 1808
13. Llegint la Bíblia, 1810
14. L’endevina, 1812
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
