Rosalba Carriera va ser una pintora d’estil Rococó (estil artístic que es caracteritza pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars i per reflectir el que és agradable i sensual) nascuda a Venècia el 1673 o el 1675, segons les fonts. Durant la seva joventut es va especialitzar a fer patrons per a puntes, retrats en miniatura i a pintar les tapes de les capses de rapé, tan de moda a l’època. Va ser la primera que va utilitzar el marfil per pintar-hi a sobre. Aquest material va donar una lluminositat característica a les seves obres.
També va ser pionera a l'hora de fer servir el pastel per fer retrats, un ingredient sec que abans només es feia servir per fer esbossos o còpies. Aquesta tècnica permetia aconseguir una superfície lluminosa, una coloració brillant i variacions de textures i era ideal per representar els cabells empolvorats de la noblesa de començaments del segle XVIII o els detalls meticulosos de les puntes dels vestits.
Rosalba Carriera és coneguda pels seus retrats delicats i detallats i per la seva habilitat per capturar l’expressivitat del rostre i la personalitat de les figures humanes retratades. Empra una paleta de colors suaus i elegants i una llum també suau que dona un aspecte intimista a les seves obres, que són composicions curosament equilibrades, amb les figures centrades i en harmonia. Els seus retrats elegants i sofisticats van ser molt apreciats entre els membres de la noblesa i la reialesa europea del segle XVIII. Un dels marxants d’art més destacats de l'època va dir que les seves imatges “venien del cel”.
El 1705 va ser admesa a l’Acadèmia romana de San Luca, com a academico di merito, títol reservat als pintors no romans, i el 1720 va ser admesa a la prestigiosa Acadèmia de Bolonya. Quan va anar a París, el 1721, va divulgar la tècnica dels retrats al pastel, amb la qual va aconseguir un gran èxit. Hi va anar convidada pel col·leccionista d’art Pierre Crozat i allà va conèixer el pintor Antoine Watteau, que va admirar la seva obra. Va ser escollida membre de l’Acadèmia francesa per aclamació.
Tot i que es va sotmetre a dues operacions de cataractes, va morir cega, el 15 d'abril del 1757, a la casa de Dorsoduro on sempre havia viscut.
1.Dins l’al·legoria dels quatre continents, personificació d’Àfrica, 1712
2.Retrat de Lluís XV com a Delfí, 1720/1721
3.Nena amb un mono, 1721
4.Retrat de Faustina Bordoni, 1724/1725
5.Una musa, c. a 1725
6.Retrat d’un nen de la família Le Blond, 1730
7.Home amb un vestit turc, c. a 1730
8.Jove amb un lloro, 1730
9.Autoretrat com al·legoria de l’hivern, 1730/1731
10.Retrat de Gustavus Hamilton, 1730-1731
11.Retrat de Felicita Sartori amb un vestit turc, c. a 1740
12.Retrat de Friedrich Christian, príncep hereu de Saxònia, 1740
13.Dins l’al·legoria dels quatre elements, l’aire, 1746
14.Autoretrat, 1746
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
