Redacció
Foto: Jerry Bauer
2. El millor és escriure els contes de tres en tres, o de cinc en cinc. Si et veus amb prou energia, escriu-los de nou en nou o de quinze en quinze.
3. Compte: la temptació d'escriure'ls de dos en dos és tan perillosa com la d'escriure'ls d'un en un, i a més porta a dins el joc més aviat enganxós dels miralls amants: una doble imatge que produeix malenconia.
4. Cal llegir Quiroga, cal llegir Felisberto Hernández i cal llegir Borges. Cal llegir Rulfo, Monterroso, García Márquez. Un contista que tingui un mínim d'estima per la pròpia obra no llegirà mai ni Cela ni Umbral. Sí que llegirà Cortázar i Bioy Casares, però de cap manera ni Cela ni Umbral.
5. Ho repeteixo un cop més per si no ha quedat clar: Cela i Umbral, ni en pintura.
6. Un contista ha de ser valent. És trist haver-ho de reconèixer, però és així.
7. Els contistes solen presumir d'haver llegit Petrus Borel. De fet, és sabut que molts contistes intenten imitar Petrus Borel. Gran error: haurien d'imitar Petris Borel en la forma de vestir! Però la veritat és que de Petrus Borel no en saben res! Ni de Gautier, ni de Nerval!
8. Arribem a un acord. Llegeix Petrus Borel, vesteix com Petrus Borel, però llegeix també Jules Renard i Marcel Schwob, sobretot llegeix Marcel Schwob i d'aquí passa a Alfonso Reyes i d'aquí a Borges.
9. La veritat de la veritat és que amb Edgar Allan Poe tots en tindríem de sobres.
10. Pensa en el punt número nou. Pensa-hi i reflexiona. Encara hi ets a temps. Un ha de pensar en el punt número nou. De genolls, si és possible.
11. Llibres i autora altament recomanables: De lo sublime, de Longino; els sonets del desgraciat i valent Philip Sidney, de qui en va escriure la biografia Lord Brooke; Antología de Spoon River, d'Edgar Lee Masters; Suicidios ejemplares, d'Enrique Vila-Matas i Mientras ellas duermen, de Javier Marías.
12. Llegeix aquests llibres i llegeix també Anton Txèkhov i Raymond Carver: un dels dos és el millor contista del segle XX.
