Antònia Vicens, la mort i la decència

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) va començar a escriure poemes "el 3 d'agost del 2006 a les 12 del migdia mentre prenia el sol sota una ombrel·la a una petita terrassa de casa meva". Tenia tota una carrera com a novel·lista, havent guanyat el Premi Sant Jordi el 1967 amb 39º a l'ombra. El seu primer poemari, Lovely, el va escriure el 2009 "quan la vida em començava a caure a trossos i els versos eren el recipient més adequat i flexible per agafar-los".

Dedicat "a la memòria dels meus pares", Lovely parla de la duresa de la vida al poble i al mar, de la pobresa, de la por, de la culpa, del patiment de la dona, de la manca de tendresa a la infantesa, i de les dues persones que la van dur al món. Vicens ha explicat que quan el seu pare va morir als 93 anys, no va plorar, perquè havia tingut una vida llarga i no havia perdut les facultats físiques. Però sí que ho va fer, tres anys després, en els versos d'aquest llibre que ara han reeditat Eumo Editorial i Cafè central i del qual us n'oferim dos poemes (el primer recitat per ella mateixa).

 

La mort només es deixa veure quan surt a robar l'aire
que respirem. 

El pare l'havia clissada desendollant-li
l'inhalador a través de les mans
finíssimes d'una metgessa jove. 

Però jo
només veia un home acabat que volia fugir
del seu llit de dolor. 

Va dir-me me'n vaig
el pare. 
A on? vaig demanar jo. 
No ho sé però me'n vaig
va dir el pare. 
Què vols que et prepari? vaig demanar jo. 
Aigua
va dir el pare. 
Una llesca de pa? vaig demanar jo. 
Aigua
va repetir el pare. 
T'hi poso qualque peix? vaig demanar jo. 
Ja vindran tot sols els peixos
                                       només vull aigua. 
 Decència


Els botons saltaven i la bata se li obria de dalt a baix. 

Se li veia una ferida com feta amb la punta llimada d'una ungla. 

Una tira de pell crispada. 

De pell enyorada. 

Amb el sexe que li bategava a la intempèrie del desig. 

Però no es queixava. 

Si el marit pescava en aigües privades a ella li tocava estalviar diners i passió. 

 Lovely 

 
 © Antònia Vicens, 2019
 © d'aquesta edició: Cafè Central i Eumo Editorial
 (Forma part de la col·lecció Jardins de Samarcada)