Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
"La fisonomia de Barcelona és diversa, com la seva gent. Durant l'època del Modernisme, el desig d'embellir les façanes va ser el preponderant, i s'hi va emprar un ampli ventall de solucions decoratives i tècniques relacionades amb la tradició i la modernitat, amb un resultat sovint sorprenent. En aquest període, es recuperen els esgrafiats a les façanes i als interiors, i sovint esdevenen una espècie d'escenografia amb telons escampats amb un cromatisme marcat", diu Teresa-M. Sala, professora d'història de l'art, al pròleg de Barcelona esgrafiada. I és que aquest llibre de Lluís Duran, fet amb la col·laboració de Daniel Pifarré i Joan Casadevall i Serra, i editat per l'Ajuntament de Barcelona, és una guia de luxe per les façanes barcelonines.
Les fotografies de Lluís Duran estan acompanyades dels comentaris de l'historiador de l'art Daniel Pifarré, de manera que, amb un total de 158 esgrafiats, ens ofereixen un passeig visual i històric per barris com Ciutat Vella, l'Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí, les Corts o Sants-Montjuïc. A la introducció, Duran explica que "L'esgrafiat és una tècnica antiga utilitzada per embellir i prestigiar palaus, esglésies, residències o habitatge, i donar sumptuositat tant a les façanes com a l'interior dels edificis. Per explicar-ho amb una imatge, és com si una modista d'alta costura donés a cadascun d'aquests projectes constructius el seu toc de gràcia per arrodonir-los i atorgar-los una personalitat pròpia." I afegeix que "La tècnica de l'esgrafiat consisteix a traspassar un dibuix dissenyat amb antelació —tant si és realista com lineal— damunt una paret prèviament preparada, calcant-lo mitjançant un estergit. El motiu es perfila i se silueteja manualment amb una eina tallant fins que apareix el color de fons de la segona capa." D'altra banda, Pifarré ens n'ofereix el context: "Per situar l'origen de la tècnica de revestiment mural de l'esgrafiat, basada en les incisions de motius ornamentals sobre una capa superficial d'estuc, cal que ens remuntem a la Itàlia del Renaixement; més concretament, a la Florència del segle XV. En aquella època, ja trobem esgrafiats que embelleixen les façanes dels palaus nobles i els interiors de les esglésies. A casa nostra, aquesta tècnica comença a fer-se servir ben entrat el segle XVII, importada pels tallers d'estucadors italians que van treballar a Barcelona, de primer, i a la resta de Catalunya, posteriorment."
A Barcelona Llibres us convidem a gaudir d'aquest patrimoni d'orles, figures, motius florals, garlandes i sanefes que donen un toc d'elegància i singularitat a la ciutat. I que, com diu Duran, són "un regal per a la vista".
1. Casa del Gremi dels Velers (també coneguda com a Casa de la Seda): Via Laietana, 50 / carrer de Sant Pere Més Alt, 1.
Els esgrafiats d'aquest edifici, amb representacions clàssiques de cariàtides i atlants, figuren entre els millors de tot Catalunya. Premi Ciutat de Barcelona a la millor restauració el 1986, feta per Joan Casadevall i Serra, arquitecte. Bé cultural d'interès nacional.
Situació: Santa Caterina i la Ribera.
Construcció: 1758-1763.
Arquitecte: Joan Garrido i Bertran.
Reforma: 1928.
Arquitecte: Jeroni Martorell i Terrats.
Restauració: 1934, a càrrec de Ferdinandus Serra, esgrafiador, que va reproduir els esgrafiats i n'hi va afegir de nous. 1985, a càrrec de Joan Casadevall i Romeu, estucador. El 2002 s'hi van fer tasques de manteniment.
2. Casa Joan Baptista Pons: Carrer de Balmes, 81-81 bis.
La façana està del tot ornamentada amb un esgrafiat d'abundosa decoració floral en tons blaus, i forma un conjunt amb la finca veïna del número 81 bis, del mateix arquitecte i amb la mateixa data de construcció. Els interiors estan profusament esgrafiats. Bé cultural d'interès local.
Situació: l'Antiga Esquerra de l'Eixample.
Construcció: 1908-1909.
Arquitecte: Joan Baptista Pons i Trabal.
Restauració: 2000.
3. Casa Pericas: Avinguda Diagonal, 389 / carrer de Còrsega, 317.
Els esgrafiats apareixen a l'altura del tercer pis com a sòcol de les tribunes i com a plafons sota els finestrals, amb figures bucòliques i temes florals que cobreixen la resta de l'espai. El vestíbul i l'escala també exhibeixen un bon repertori d'esgrafiats i marbrejats noucentistes.
Situació: la Dreta de l'Eixample.
Construcció: 1925.
Arquitecte: Josep Maria Pericas i Morros.
Autor: Joaquim Campañà, estucador.
Restauració: 2013.
4. Escola Ramon Llull: Avinguda Diagonal, 275.
Les façanes dels dos edificis simètrics s'omplen amb plafons esgrafiats de diferent grandària, amb al·legories d'infants i elements florals i vegetals. Bé cultural d'interès local.
Situació: el Fort Pienc.
Construcció: 1918-1923 (inaugurada el 29 de març de 1931).
Arquitecte: Josep Goday i Casals.
Disseny dels esgrafiats: Francesc Canyelles.
Autors: Romeu-Casadevall, estucadors.
Restauració: 2014, Marc Cuixart, arquitecte.
5. Edifici conegut com a Casa del Sastre: Carrer de La Maquinista, 10.
Les línies d'esgrafiat emmarquen un plafó de tema mitològic.
Situació: La Barceloneta.
Construcció: 1911-1920.
Autor: Josep Masdéu i Puigdemasa, mestre d'obres.
Disseny dels esgrafiats: Emili Ferrer, estucador.
Restauració: 2011.
6. Edifici d'habitatges: Carrer de Josep Agulló, 8.
L'esgrafiat es reparteix entre el frontis de la casa i els balcons del primer pis. Un dibuix lineal acompanya dibuixos florals. La finca veïna del número 10 també conté esgrafiats.
Situació: les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi).
Construcció: 1918.
Arquitecte: Enric Graner (reforma).
Restauració: 2012.
7. Edifici d'habitatges: Plaça Comercial, 1.
És un esgrafiat floral vermell que cobreix la part superior de la façana. Les sanefes marquen la separació dels pisos inferiors. Segons Ramon Comas, anteriorment (1913) ja hi havia uns esgrafiats senzills plafonats sobre una edificació anterior.
Situació: Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Construcció: 1911-1920.
Restauració: 1997.
8. Casa Francesc Farreras: Carrer de la Diputació, 344.
Presenta un esgrafiat amb tons blaus que simula flors de cotó entrellaçades, distribuït en les cinc plantes de l'edifici. Vestíbul d'entrada amb esgrafiats florals.
Situació: la Dreta de l'Eixample.
Construcció: 1901.
Autor: Josep Pérez Terraza, mestres d'obres.
Restauració: 1999.
9. Casa Antoni Pàmies: Carrer d'Enric Granados, 5.
Presenta un esgrafiat amb un motiu floral que es repeteix a tot el parament i que també és present al carrer de Pau Claris, 142.
Situació: l'Antiga Esquerra de l'Eixample.
Construcció: 1908-1909.
Arquitecte: Melcior Viñals i Muñoz.
Restauració: 1908.
10. Edifici d'habitatges: Carrer Gran de Gràcia, 174.
La decoració que es repeteix als tres pisos és de tipus floral sobre fons vermell, molt ben disposada entre les obertures de la petita façana.
Situació: la Vila de Gràcia (Gràcia).
Construcció: 1900.
Restauració: 2006.
11. Casa Museu Gaudí: Carrer d'Olot, 1, Parc Güell.
Casa-mostra del projecte d'urbanització anomenat originalment Güell Park, tal com consta en els medallons ceràmics del mur de tanca per l'entrada del carrer d'Olot. L'esgrafiat i la sanefa envolten les finestres de la casa.
Situació: la Salut (Gràcia).
Construcció: 1899-1902.
Arquitecte: Francesc Berenguer i Mestres.
Disseny dels esgrafiats: Josep Maria Jujol, arquitecte.
Restauració: 1995.
12. Casa Consegal: Carrer de Galileu, 134.
Un gran plafó que va de la primera a la quarta planta mostra un esgrafiat sobre fons verd de la deessa Minerva, amb complements florals i l'escut de Catalunya a l'altura del primer pis. Encara sense restaurar, com el vestíbul, també esgrafiat.
Situació: Sants (Sants-Montjuïc).
Construcció: 1903.
Arquitecte: Domènec Boada i Piera.
Autor: Josep Solé i Fornells, segona generació d'una nissaga d'estucadors. Va signar com a "José Solé y Cia" perquè segurament no en devia ser l'únic autor.
Disseny dels esgrafiats: Lluís Bru i Salelles, reconegut mosaïcista.
13. Casa Elisa Bremon d'Espina: Carrer Gran de Gràcia, 61.
Edifici modernista que presenta obertures adornades amb elements de pedra. Els espais que queden lliures estan decorats amb esgrafiats ondulants sobre un fons verd. Els interiors també estan decorats amb esgrafiats. Bé cultural d'interès local.
Situació: la Vila de Gràcia.
Construcció: 1904-1905.
Arquitecte: Jeroni Granell i Manresa.
Restauració: 2007 (es mantenen els esgrafiats sense repintar).
14. Casa Isabel Llorens: Carrer de Saragossa, 112 / carrer de Pàdua, 85.
Hi ha un esgrafiat repetitiu de color verd sobre fons vermell, de tipus floral.
Situació: el Putxet i el Farró (Sarrià-Sant Gervasi).
Construcció: 1912.
Arquitecte: Josep Graner i Prat, mestre d'obres.
Restauració: 2003.
Edita: Ajuntament de Barcelona.
Col·lecció: Arts a la Ciutat.
Barcelona, 2023.
El llibre inclou codis QR per localitzar els edificis esgrafiats.
