Amb la tornada del curs, l’Ajuntament de Barcelona ha publicat dos llibres infantils i un de records lligat a la infantesa de diferents generacions. D’una banda, Barcelona: la meva ciutat, escrit per Marina Luz García i il·lustrat per Neus Caamaño, i La ciutat del futur, escrit per Anna Miracle i il·lustrat per Julio Antonio Blasco, dos llibres que parteixen de la ciutat com a fil conductor i que tenen com a objectiu potenciar el coneixement de la ciutat de forma divertida i didàctica i també la consciència social dels infants. A la secció Barcelona Llibres, que fem amb l’Ajuntament de Barcelona, us els expliquem i us els mostrem:
La Teresa és una nena que, preocupada pel canvi climàtic, es planteja quins projectes existeixen en altres ciutats del món que podrien servir d'exemple a Barcelona. Fa un viatge per conèixer de primera mà com a Milà cada habitant planta un arbre, com a Londres hi ha horts subterranis, com a Copenhaguen es va en bicicleta o com a Varsòvia, mentre jugues, es purifica l'aire.
Anna Miracle, que n'és l'autora, ens explica que "El valor d'aquest llibre és que explica el canvi climàtic de manera lúdica, propera i en positiu. Això pot contribuir a inspirar els infants a prendre mesures per construir un món més sostenible, fomentar la consciència ambiental, proporcionar educació científica sobre el canvi climàtic, inspirar l'activisme..." "La Teresa representa molt bé una nova generació que està molt compromesa amb la protecció del planeta. Una generació que, en lloc d'estar-se amb els braços plegats, busca solucions. De fet, això és el que hauríem de fer tots i totes! Especialment nosaltres, els adults, que som els principals responsables de l'escalfament global." Us mostrem un dels viatges que fa la Teresa:
Milà
Projecte ForestaMi
Plantar tres milions d'arbres
La Teresa està emocionadíssima! Acaba de rebre una trucada de la Nicoletta que l’ha convidat uns dies a Milà (Itàlia) per conèixer de primera mà el ForestaMi, que té previst plantar un arbre per cada habitant. Milà és una ciutat de les més contaminades d’Europa i aquest projecte és un gran pas per millorar la qualitat de l’aire, la salut i el benestar de les persones.
La Nicoletta i la Teresa passaran el dia plegades amb els nens i nenes de la classe de la Nicoletta. Surten a plantar arbres!
L’objectiu del ForestaMi, en el qual participen petits i grans, és plantar tres milions d’arbres abans de 2030. No es tracta simplement de plantar el màxim d’arbres possible. La Universitat Politècnica de Milà ha fet un estudi que determina en quines zones és més necessari. S’augmentarà el verd als carrers, a les places i als patis, així com als terrats i a les façanes dels habitatges.
S’han adonat que recuperar el verd a les ciutats és una manera eficaç, econòmica i atractiva de frenar l’escalfament global, reduir el consum d’energia i netejar l’aire que respirem.
Com de gran és la nostra ciutat? Quants nens i nenes hi vivim? De quins llocs venim? Quants habitatges, espais verds i llocs per jugar o practicar esport tenim? Qui s’encarrega de tenir-ne cura? Trobareu les respostes a aquestes i moltes altres preguntes de bracet amb la Laia, una nena d’onze anys, molt curiosa, que vol conèixer a fons Barcelona i els seus barris, i que no dubta a fer preguntes a la família, les amistats i els ciutadans.
Marina Luz García, que n'és l'autora, ens explica que aquest llibre "Mostra que Barcelona és una ciutat on passen moltes coses: algunes funcionen molt bé i d'altres es poden millorar encara més. El llibre planteja als nens la possibilitat de reflexionar sobre el lloc on viuen de la mà de la Laia, una nena que vol saber com funciona la seva ciutat, i que ens ho va explicant mentre passeja per la seva qüotidianitat". "He après que la ciutat és un organisme viu que no para de canviar. I que l'hem de cuidar entre tots perquè cada dia funcioni una mica millor. De fet, per fer propostes de canvi és fonamental conèixer i informar-se primer." "El llibre presenta molta informació de forma amena, visualment atractiva i expressada a diferents nivells. Per una banda, el relat de la Laia i les preguntes que va fent, però també les infografies i els gràfics que presenten informació més rigorosa i complementària al text principal. Un munt de dades divertides que apareixen en fora de joc de preguntes... i un enorme desplegable que els sorprendrà!" Us n'oferim un tast:
Sabies que els interiors d’illa dels nostres edificis també s’han transformat? Abans el nostre pati era un lloc bastant avorrit, però hi han instal·lat uns jocs amb què tots podem passar-nos-ho bé i ara venen molts més nens i nenes que abans!
A l’avi li agrada tant com a mi: «Has vist quanta gent diferent hi ha al nostre voltant? A la ciutat convivim tantes nacionalitats, llengües i religions… I aquí, al pati, ens podem trobar i conèixer tot el veïnat», comenta animat. Està tan content amb l’ascensor nou que han instal·lat al seu edifici que ara baixa cada tarda a fer-la petar amb els veïns.
Al Pedro, el seu company de pis, el va conèixer al pati, quan acabava d’arribar per estudiar i cercava allotjament al barri.
Es van caure molt bé! Ara viuen junts i s’ajuden mútuament. L’avi li cobra un petit lloguer per viure a casa seva i el Pedro, a canvi, li ensenya a fer anar l’ordinador, que a ell li costa bastant. El meu avi està tan entusiasmat amb els seus progressos a internet que ja ho ha explicat a tothom!
A mi m’agrada baixar al pati una estona cada dia, trobar-me amb les meves amigues i fer un bon passeig amb el meu gos Toni. Hauries de veure els salts d’alegria que fa quan s’acosta l’hora!
Tens espais a l’aire lliure a prop de casa? I amics i amigues al veïnat?
Les aventures de l'editorial Joventut
Peter Pan, Heidi, Enid Blyton i, sobretot, Tintín són noms lligats a la història de l’Editorial Joventut, que el 2023 fa cent anys. Joventut és també l’editorial de viatges d’aventura per terra i per mar: de l’expedició de la Kon-Tiki, del Perú a la Polinèsia, i d’Aku Aku, el secret de l’illa de Pasqua. Pionera de les col·leccions populars de novel·la rosa, de novel·la de l’oest i de novel·la d’acció, la col·lecció “Z” va introduir el llibre de butxaca al nostre país. Les biografies d’Emile Ludwig i Stefan Zweig han estat best-sellers de llarga durada que arriben fins avui. En els darrers anys Joventut s’ha especialitzat en la literatura per a nens i nenes, amb els llibres de Helen Oxenbury per als més petits; la sèrie Mia i Bruno, de Mònica Peitx i Cristina Losantos, que tracten l’adolescència amb una mirada nova, i grans èxits com Narval. Els àlbums il·lustrats són un signe d’identitat. Els llibres de Joventut, amb autors i il·lustradors d’aquí, s’han traduït arreu del món. Aquest llibre desplega visualment el passat i el present de Joventut, amb un plantejament gràfic espectacular. A alguns lectors els despertarà la memòria. A d’altres els despertaran la curiositat i la sorpresa. El llibre ha estat editat amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona i l’Editorial Joventut.
"Les narracions marítimes, les grans aventures transatlàntiques, és un dels gèneres principals pels quals es coneix l'editorial Joventut. Quan se celebren cent anys de la seva creació, la metàfora nàutica ve al cap de manera natural. Ha estat una llarga travessia des de l'any 1923, quan la capacitat d'iniciativa i d'anticipació de José Zendrera va obrir possibilitats impensades en el camp de l'edició, fins al món d'avui, que premia la imaginació, el talent i la capacitat d'abordar els temes més insospitats des d'una perspectiva universal. Aquest llibre és el diari de bord d'aquests cent anys. Parla de l'edat dor dels gèneres populars; del desenvolupament de la literatura infantil i juvenil i de l'àlbom il·lustrat, en què Joventut ha tingut un paper importantíssim; dels llibres clàssics, que passen d'una generació a una altra i que es mantenen molts anys al catàleg", diu Lluís Zendreda, director gerent de l'Editorial Joventut. Mar Zendreda, que n'és la codirectora, afegeix que "Darrerament, estem trobant molts autors, il·lustradors, proveïdors, que ens comenten amb un somriure que el primer projecte que van tenir va ser de la mà de Joventut. I ho fan amb una emoció a la mirada que és realment contagiosa. El millor que deixen aquests anys de vida és conèixer a un munt de gent meravellosa que comparteix aquesta estima pels llibres."
