Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.
«Hi havia una voluntat molt clara de mostrar el silenci i la tragèdia a què hem estat sotmeses les lesbianes. De fet, és la primera vegada que s'explica la història del lesbianisme a Barcelona. Diem que aquesta no és la versió definitiva, sinó que és la nostra versió d'uns fets que han estat amagats.» Ens ho explica Isabel Franc, escriptora i professora del màster de Gènere i Comunicació de la UAB que ha escrit el guió del còmic Darrere les persianes. «La idea la va llançar Maria Giralt a les jornades La memòria s'escriu en femení, que es van fer al centre LGTBI de Barcelona el 2021. Em va proposar de fer-ne el guió i, quan buscàvem la dibuixant, l'Anna Pérez Pagès ens va recomanar la Rosa Navarro. Vam connectar amb l'Ajuntament perquè vam veure que podia encaixar molt bé amb la col·leccióBarcelona, memòria amb vinyetes».
El còmic parteix d'una realitat: si el lesbianisme ha estat inexistent fins a principis del segle XX és perquè les dones han estat silenciades per les societats patriarcals, negant-los la veu i el discurs. També l’Església nacionalcatòlica n'ha estat responsable, amb l’amenaça del pecat com a eina de repressió. Com que no hi ha informació, no és possible construir un relat. Cosa a la qual aquest llibre ha dit prou.
Les protagonistes són dues estudiants que dediquen el treball de final de màster a l’estudi de la història del lesbianisme. Demanen ajuda a Mercè Otero, del Centre de Documentació de Ca la Dona, on conserven una hemeroteca amb testimonis personals i moviments socials contemporanis. Hi descobriran dones valentes, com la poeta Lucía Sánchez Saomil (1895-1970), creadora de la revista Mujeres libres; Irene Polo (1909-1942), una de les periodistes més grans de la República, o Anna Maria Martínez Sagí (1907-2000), la primera dona directiva del Barça, a més de poeta, reportera, feminista i campiona de javelina l’any 1927.
Rosa Navarro ens explica com ha estat l'experiència d'il·lustrar-ho: «Moltes de les coses que explica aquesta novel·la gràfica les vaig aprendre mentre avançava el guió: l’existència de personatges com la Irene Polo, l’Anna Maria Martínez Sagi, el Patronato de Protección de la Mujer, les primeres activistes obertament lesbianes… Per il·lustrar-lo he hagut de fer una navegació profunda per internet, mirar molts documentals i anar al Centre de Documentació de Ca la Dona, on vaig tenir accés a moltes publicacions i a l’arxiu personal de la Gretel Ammann.» I sobre la importància que té aquesta publicació ens en remarca això: «Moltes de les històries que apareixen han estat completament esborrades, no es contemplen, s’han invisibilitzat o manipulat per tal de treure la figura femenina de la història, però encara amb més avidesa, la dona lesbiana. Un dels motius pels quals es va decidir fer aquest llibre en format novel·la gràfica va ser per apropar-lo a generacions més joves.»
Quan li demanem quines vinyetes són més especials per a ella, ens diu: «A nivell històric, m’agrada molt la doble pàgina de les Jornades Catalanes de Dona de l’any 1976. Aquest dibuix el vaig fer a partir d’una fotografia de la Pilar Aymerich. Tot i que no va ser un esdeveniment exclusivament lèsbic, em va impactar que s’hi esperessin tres-centes dones i n’apareguessin quatre mil. És un clar reflex de l’ànsia que tenien les dones per sortir d’allà on estaven ficades.»
I quan demanem a Isabel Franc quina triaria ella, ens diu: «A les meves classes explico que no hi ha producció literària lèsbica no perquè no existeixi, sinó perquè s'amaga. I quan comença a haver-n'hi, tota acaba amb tragèdia. La voluntat era denunciar-ho, però sobretot mostrar la imaginació, la creativitat i les estratègies amb què les lesbianes ho hem compensat. Hi ha la imatge de les platges de la Barceloneta: el franquisme, amb la moral catòlica de separar homes i dones, va crear veritables platges d'ambient, llocs on les dones podien trobar-se lliurement. El feixisme sempre ens sorprendrà.»
Barcelona, 2024
© de l'edició: Ajuntament de Barcelona
© del text: Isabel Franc
© dels dibuixos: Rosa Navarro
