L'octubre del 1936, tres mesos després que comencés la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va crear el Comissariat de Propaganda: estava format per tres-centes persones, entre periodistes, fotògrafs, cartellistes, escriptors i cineastes. «Treballaven per aixecar la moral i explicar la defensa de la democràcia i les polítiques de progrés social de la Catalunya republicana. Van aprofitar totes les eines que tenien a l'abast: des de formats més tradicionals com els cartells, els llibres, les exposicions o els espectacles folklòrics», explica la comunicòloga Ester Boquera. És així com va néixer una col·lecció infantil de nou volums –publicats entre el 1937 i el 1938, i entre els quals hi havia El més petit de tots, de Lola Anglada–, que es va estrenar amb l’Auca del noi català, antifeixista i humà.
Una auca que ens explica la història del Germà, un vailet exemplar que neix el 19 de juliol –quan les tropes franquistes entren a Barcelona– que acaba anant a lluitar al front de Madrid. Il·lustrada per Josep Obiols i escrita per Pere Català i Pic, en les quaranta-vuit vinyetes es desplega el comportament exemplar del Germà, «un bon jan, republicà i català». Originalment publicat en forma de cartell, després va agafar la forma de llibre, i a cada vinyeta s'hi va afegir la traducció de cada rodolí al castellà, anglès i francès: l'objectiu era esdevenir arreu un instrument de propaganda contra el feixisme. Aquest llibre, que és un testimoni del compromís a favor de l’ensenyament i la cultura en català, ha estat reeditat per Libros del Zorro Rojo i l'Ajuntament de Barcelona, acompanyat de dos epílegs: un sobre Josep Obiols escrit per Pilar Vélez, doctora en història de l'art i professora de llengua catalana; i un altre sobre Pere Català i Pic escrit per Ester Boquera, doctora en comunicació. A Barcelona Llibres hem conversat amb elles perquè ens parlin dels dos autors i ens en destaquin dues vinyetes:
Josep Obiols (1894-1967)
«Josep Obiols va ser dibuixant, il·lustrador de llibres, pintor de cavallet, muralista, cartellista, gravador sobre metall i xilògraf, però per sobre de tot, el tret que més bé el defineix és la seva vocació de servei al país», diu Pilar Vélez. I és que, compromès amb la realitat social, especialment amb el món pedagògic, ja de ben jove va ser el director artístic de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), que editava llibres escolars il·lustrats, com per exemple, el Sil·labari català (1922), per aprendre a llegir. Va ser conegut sobretot pel cartell que el 1922 va fer per a l'APEC: "Ja sou de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana?". Durant la Guerra Civil, Obiols va seguir treballant al servei del país, fins i tot fent el paper moneda català. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya va encarregar-li d'il·lustrar aquesta auca. Com diu Vélez: «La cultura del país no només es podia construir a través de la literatura i la llengua catalana, sinó també a través de l'art, que aleshores traspuava l'essència mediterrània recuperada pels primers noucentistes, amb Eugeni d'Ors al capdavant.» Vet aquí les dues vinyetes que ha triat (i explicat):
Li ensenyen per religió el respecte al companyó
«Els seus dibuixos es van fer famosos per la tendresa tan característica de l’època, perquè si miréssim els que es publicaven a l'Editorial Muntanyola, ja tenien aquest aire, igual que el tenia Lola Anglada. En aquesta vinyeta dibuixa tres noiets i un d'ells és negre, cosa no gaire corrent en els dibuixos d'aleshores. I això mostra el respecte i la idea igualitària que hi ha darrere l’auca. La pretensió era que els lectors joves s'identifiquessin amb aquest noi català, antifeixista i humà, símbol de la joventut republicana.»
Quan la mare ja no el cria el porta a la guarderia
«El trio per un detall: l'edifici de la guarderia ja no pertany a l'estil d'aquelles escoles de la Mancomunitat, sinó que desprèn una modernitat neta i clara, i lliga amb l'esperit que es vol transmetre. Al cartell que fa just abans del 36, del Congrés Nacional de l'Ensenyança Catalana, hi ha el mateix nen i un edifici quadrat, rectangular, que també és modern, i que mostra la nova manera d'educar. A l'auca hi ha un altre dibuix en què un nen i una nena juguen plegats: és una escola laica, plural, que ens diu que tothom juga amb tothom, que no hi ha separacions absurdes. I aquesta obertura mental també es veu en un altre dibuix que diu: "La mare el vol enginyer i el nen vol ser fuster". I és que també trobem una defensa de les arts i oficis, i és un missatge: no cal ser enginyer, també s'ha de promocionar aquesta classe menestral. Avui en dia són uns oficis que s'han perdut molt i no serà perquè no facin falta.»
Pere Català i Pic (Valls, 1889 - Barcelona el 1971)
«Hi ha incògnites literàries que mai es podran aclarir i d'altres que al cap d'uns anys s'acaben revelant –diu Ester Boquera–, aquest és el cas de l'autoria de l'Auca del noi català, antifeixista i humà. Si bé a la portada interior del llibre es deixa constància que el pintor Josep Obiols va ser-ne l'il·lustrador, no hi trobem cap indici sobre qui va escriure'n els rodolins. El redactor no va signar l'obra, i durant quasi nou dècades la seva identitat ha passat desaparcebuda.» I aquest anonimat, va saber Boquera en entrevistar els fills de Català i Pic, va ser perquè, com que era el cap tècnic de la secció d’Edicions del Comissariat de Propaganda, va voler evitar l'excés de protagonisme. Va ser, també, l’autor d’Aixafem el feixisme, el cartell més emblemàtic editat per l’oficina republicana, i va col·laborar en revistes com Mirador, Revista Ford i PubliGraf. Aquestes són les vinyetes que n'ha destacat Boquera:
Als vespres, però, va a escola, no pas a fer xerinola
«He detectat alguns trets autobiogràfics. Per exemple, una vinyeta diu que té aficions de fotògraf. I Català i Pic als dotze anys es va quedar orfe de pare, i va haver de deixar els estudis per treballar al Banc Hispano Americano. En una rifa que van fer al banc, li va tocar una càmera, i cada cop va tenir més interès per la fotografia. Fins al punt que als vint-i-cinc anys, quan estaven a punt d'ascendir-lo oferint-li un lloc a la seva ciutat natal, Valls, ell va deixar la feina i es va dedicar plenament a la fotografia. En va ser autodidacta i va acabar convertintse en un dels representats de l'avantguarda fotogràfica a Catalunya. Però encara hi ha més vinyetes on es veuen aquests paral·lelismes: en una diu que en Germà surt de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i és on Català i Pic anava a escoltar conferències i cursos. El personatge feineja al matí i estudia al vespre, i això és el que a ellli hauria agradat fer de jove: treure's la carrera de filosofia i lletres a la tarda, però el seu horari laboral al banc no ho va permetre.»
Com sempre el bon català en el perill és germà
«El nom del protagonista, Germà, justifica l'última vinyeta. I és el que dona sentit a aquest llibre propagandístic amb què la Generalitat volia desmentir la idea que Catalunya no era solidària amb la resta de la zona republicana. Els franquistes van posar el peu a Lleida l'abril del 38, i tot i que Catalunya fos bombardejada, la percepció era que Catalunya no feia res contra la guerra. Aquesta vinyeta, en què el Germà va a Madrid a defensar la República, és un retrat dels valors republicans que la Generalitat volia deixar ben clars: la solidaritat amb la capital, l'aportació militar catalana a la guerra i l'atenció als refugiats que arribaven.»
Quan preguntem a les dues autores sobre la vigència d'aquest llibre, Vélez ens diu: «Aquesta edició té tot el sentit des del punt de vista històric, però a més a més, amb el plus que està contextualitzat. Defensa una Catalunya cívica, igualitària, de progrés, llibertat, i laica. Són conceptes que no és que els defensessin i s'aconseguissin i ara visquem al paradís, sinó que molt del que es va assolir s’ha perdut. Sí que hi ha coses que ja s'han aconseguit, com quan diu "treballa l’esport, la higiene", però hem de seguir l'actitud de Josep Obiols, que va defensar tenaçment els valors que ens havien pres. Aleshores hi havia una idea molt clara de país, i ara hi ha un moment de dispersió. I Boquera afegeix: «És vigent perquè fomenta la diversitat. Hi ha un moment en què un nen i una nena estan agafats de la mà i juguen junts: són els valors de la Generalitat republicana, els mateixos que defensem avui.»
Auca del noi català, antifeixista i humà
La primera edició de l'Auca del noi català, antifeixista i humà va ser editada per primera vegada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya el 1937.
Edita: Libros del Rojo i Ajuntament de Barcelona.
© 2023, del text: Hereus de Pere Català i Pic.
© 2023, de les il·lustracions: Hereus de Josep Obiols.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
"Barcelona Llibres" és una secció que fem en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.
