“Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”
Salvador Espriu
Italo Calvino deia que un clàssic és un llibre que no acaba mai de dir allò que ha de dir, i que precisament això l’aboca a una gran varietat d’interpretacions. Un clàssic ens empeny a la relectura i sempre, sempre, ens ensenya alguna cosa nova. Sabem quan va ser escrit, però no quan deixarà de llegir-se. El poder de les seves paraules traspassa generacions. Fins i tot civilitzacions. Un clàssic ens parla de la nostra condició humana, ens clava fins al moll de l’os i ens fa reconèixer al mirall.
Un clàssic, però, també és la nostra memòria col·lectiva. Veiem l’edat mitjana segons els textos que ens han arribat. El món del passat ens arriba a través de les seves paraules. Si les perdem, també perdem la nostra memòria. Recuperar els clàssics, doncs, és una forma de garantir la seva continuïtat, i més quan es tracta de la cultura catalana.
De tot això es va parlar a la presentació de La Nadala 2023, que enguany ret homenatge als 100 anys de Barcino, una editorial nascuda per recuperar el patrimoni literari català, difondre’l, reivindicar-lo i posar-lo a l’abast de tothom. El seu no només és un projecte editorial, sinó també de país, al servei de la literatura catalana. I què hi ha més simbòlic, que presentar aquest homenatge en forma de revista a la Sala d’Assajos de l’Orfeó Català, al Palau de la Música.
“La Nadala és cultura vestida de felicitació de Nadal o una felicitació de Nadal vestida de cultura”, començava Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. És a finals dels seixanta, amb la primera edició de La Nadala, que es comença a fer comunitat entre els membres de la fundació. “Es parlava de temes que no es podien parlar a la taula de Nadal”, continuava Esteve, tot recordant que la revista també és una de les primeres comunitats de micromecenatge del país, ja que les donacions es destinen als premis Baldiri en favor d’una escola catalana, democràtica i inclusiva.
L’Editorial Barcino també vetlla per la cultura i els clàssics catalans des dels seus inicis. Fundada el 1924 per Josep M. De Casacuberta, constituïa tota una reivindicació davant de les actituds repressives de la dictadura de Primo de Rivera. “I encara ara, la seva tasca és necessària i imprescindible per a la llengua i cultura catalanes, que continuen tenint molts reptes”, afegia Oriol Magrinyà, director de l’editorial.
Això sí, en els últims anys Barcino ha volgut arribar a més lectors i oferir col·leccions més plurals i accessibles, com són les de Tast de clàssics o Imprescindibles. Tot plegat sense deixar de tractar els nostres clàssics com a literatura de primer nivell, a l’alçada de qualsevol gran literatura europea. “Émile Zola li feia pròlegs a Narcís Oller. Hi ha tota una sèrie d’autors catalans que han tingut reconeixement internacional i aquí no se sap”, apuntava la filòloga Gemma Bartolí, que juntament amb Joan Santanach, també participava a la conversa.
Són dos filòlegs que, d’altra banda, veuen acomplert el somni de treballar per a una editorial que els ha vist créixer en el seu ofici. Per a ells Barcino, és sinònim de casa. De clàssics. De perdurable. Uns clàssics que romanen en un espai sense temps. Un interregne que s’escola per forats on ressonen veus com les de la poeta Maria Sevilla, que al final de l’acte, ens tornava a recordar les paraules de Calvino:
“Tota lectura d’un clàssic és,
en realitat, una relectura.
I tota relectura d’un clàssic
és una lectura per primeríssima vegada.
Un clàssic no és repetició,
és reverberació”
Podeu consultar el catàleg de Barcino aquí.
