L’antropòloga Margaret Mead deia que el primer senyal que s’ha trobat mai de l’existència de la civilització és un fèmur trencat que s’havia guarit. És a dir, una persona havia patit un accident i els seus companys l’havien cuidat i sanat. Això demostrava que entre ells existia un llenguatge i un coneixement posat en comú.
Quan un idioma es comparteix, encara que cadascú provingui d’una cultura diferent, es teixeixen ponts que ens amplien la mirada del món i dels seus habitants. I és precisament aquest l’esperit que es va viure el sis de març al restaurant Zeshan Kebabsih, ubicat al cor del Raval. Per a molts pakistanesos residents a Barcelona, per cert, un dels millors locals on provar la seva cuina tradicional.
Aquell vespre l’aire del restaurant estava impregnat de festa. Les taules allargades, preparades per al sopar, acollien representants de la comunitat pakistanesa i catalana que vetllen per arribar a una entesa. I ho feien precisament a través de la llengua: era el moment de presentar el manual Aprenem català des de l’urdú, creat per la Secretaria de Política Lingüística. Un llibre que es va publicar el 2010 i que ara s’ha actualitzat i reeditat.
Abans de començar la petita celebració, una oració en urdú ressonava pel local, que precedia les primeres paraules de la nit: “La llengua és el primer vehicle per apropar-nos. Si no podem parlar la llengua del lloc on vivim, perdem moltes oportunitats”, deia Muhammad Iqbal Chauhdry, un dels líders de la comunitat.
Els comensals assentien mentre s’aixecava per dir unes paraules el cònsol Murad Ali Wazir. Fa poc que ha arribat a Catalunya i, en un anglès polit, es disculpava per no haver tingut temps d’aprendre català. Tot i això, insistia que vol animar sempre als membres del seu col·lectiu a entendre i parlar la llengua de Ramon Llull. “Serà beneficiós per a les dues comunitats”, assegurava, tot recordant que el llenguatge és un art que distingeix els humans dels animals. “Som els únics éssers creats per Déu que ens comuniquem amb diferents idiomes. La llengua ens uneix a tots i ens ensenya a entendre’ns. Quan no ens entenem apareix un conflicte, com ara la guerra”, remarcava.
Després de la seva respectiva ovació, diferents membres importants de la comunitat pakistanesa es van presentar per donar el seu testimoni. Com Javed Mughal, fundador de la publicació El Mirador de l’Immigrant i principal impulsor de l'acte. De fet, ell ha estat el responsable de fer la traducció a l'urdú i l'adaptació lingüística i cultural del llibre. També parlen altres veterans de la comunitat, com un home que, establert a Catalunya des del 1974, assegurava que el català sempre li ha obert moltes portes. “Els que no ho fan, no saben el que es perden. A mi, només per parlar català, ja m’estimaven quan vaig arribar. Només volen que siguem un més. Si tu dius bon dia, els catalans t’obren les portes i el cor”, afirmava emocionat.
Qui també va dir unes paraules va ser Shahbaz Ahmed, de Pak Taxi, que durant la pandèmia havia ofert una xarxa de taxistes voluntaris per transportar el personal sanitari i repartir menjar a les famílies més vulnerables. “Es necessita un temps per aprendre l’idioma, però és important fer-ho. Si vivim, aquí ens hi hem d’implicar, passi el que passi”, deia orgullós.
Els aplaudiments s’anaven succeint amb cada nou membre que volia dir unes paraules, com quan era el torn de Javed Ilyas, responsable de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya: “Repartirem aquest llibre a tots els comerços i locals, volem que arribi a tothom”, es comprometia, una tasca gens senzilla: es calcula que arreu del territori català hi ha més de trenta-cinc mil persones d’origen pakistanès. “Jo intento aprendre el català amb el meu fill”, somreia.
L’objectiu és que la comunitat no se senti obligada a aprendre, sinó aconseguir que estimin la llengua catalana. ¿I com s’assoleix, això? Elena Blaya, de la Secretaria de Política Lingüística, explicava que el manual no és, en cap cas, un curs de català, sinó un apropament a l'idioma. “És una invitació a familiaritzar-se i a sentir com sona la música de la nostra llengua”, relatava. Aquesta és la manera d’acostumar-se a practicar i a parlar. Per això, en el llibre es troben 178 diàlegs de la vida quotidiana repartits en 10 temes, com la salut, el menjar o el comerç.
“Igual que a un fill adoptat se’l pot arribar a estimar igual que a un de propi, amb la llengua pot passar el mateix”, afegia Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Vila, que és qui va explicar als assistents la troballa del fèmur guarit i la importància de la comunicació entre els humans, afegia que amb aquest manual no només es pretén arribar a les escoles, sinó també a les poblacions més adultes, com ja es fa amb eines digitals com parla.cat.
Poc després d’aquestes paraules, els plats tradicionals van començar a engalanar les taules, on l’ambient era distès i alegre. Havia arribat el moment de fer ús de la llengua i de compartir el menjar. Dos actes que, d’altra banda, es porten fent des d’aquell avantpassat que es va fracturar el fèmur i li van arreglar. Potser simplement és això, el fet de ser humà.
Viure a Catalunya. Parlem català des de l'urdú
Podeu descarregar-vos el llibre aquí.
Podeu descarregar-vos la carpeta amb àudios àaquíudios aquí.
