A la vida, l’únic que no es pot deixar perdre és l’amor. La frase apareix dues vegades a la novel·la Animal trist, de l’autora alemanya Monika Maron, publicada per Club Editor amb traducció de Carlota Gurt, i t’obliga a donar-hi voltes, òbviament. A la vida, ¿l’únic que no es pot deixar perdre és l’amor? ¿Segur? ¿L’amor és el que paga més la pena d’aquest sarau?
Algú diu a la narradora poc fiable d’Animal trist que l’amor és una qüestió de fe, una mena de deliri religiós. “I jo vaig dir que l’amor era l’últim vestigi de natura que conservàvem i que tot l’ordre creat per l’home només existiria per domesticar l’amor”. Estimar en Franz de forma desmesurada ha donat sentit a l’existència d’ella, fins i tot després que l’amant desaparegués del mapa. S’ha passat la resta de la vida esperant-lo, malgrat saber que era una espera inútil. S’ha passat la resta de la vida ancorada en els records d’aquell amor apassionat que no sap si va durar molt o poc, però que va ser –almenys per a ella– un amor a vida o mort.
L’amor de la narradora d’aquesta novel·la és tan viu justament perquè en Franz –a qui va conèixer als peus de l’esquelet d’un braquiosaure– no és amb ella. “L’amor s’exalta en la frustració, i s’adorm o s’apaga en la satisfacció”, escriu André Comte-Sponville a l’imprescindible Diccionario filosófico. No és possible, o no és fàcil, estimar amb passió allò que tens, allò que no et falta. Si et cases amb l’amor de la teva vida, el mates. (Em consta que hi ha excepcions, i a qui em digui que no li presento els meus pares.)
L’amor és la resposta, potser sí. L’amor ens empeny a viure. I l’enamorament és un estat idiota que està bé haver viscut. Suposo que si t’has enamorat almenys un cop, ja no es pot dir que t’ho has deixat perdre. Però hi ha altres coses, no fotem. Hi ha les converses, les lectures, els banys al mar, els projectes, els aprenentatges, els reptes intel·lectuals, les vegades que fas un pols i guanyes. Diria que l’amor paga la pena només quan tens clar que no només l’amor paga la pena.
A la vida, ¿l’únic que no es pot deixar perdre és l’amor? Sí, no, ves a saber. El que segur que no té solta ni volta és que l’amor et faci perdre la vida.
© 1996, S. Fischer Verlag GmbH, Frankfurt am Main
© 2022, Carlota Gurt, per la traducció
© 2022, Club Editor 1959, S.L.U., per l’edició
"Contracoberta" és una secció d'Eva Piquer, il·lustrada per Eva Armisén, en què comenta llibres dels altres. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra" , "De teves a meves" i "Hivernacle".
