«En arribar a la urbanització, jo em quedaré a la piscina mentre ells van a preparar el dinar. Faré unes quantes piscines per matar el temps i impressionar la concurrència amb el meu estil de natació cultivat durant hores, si és que tenen prou criteri per apreciar-lo, cosa que dubto, tot i que el que més m'agrada és estar sota l'aigua: abans de submergir-me, atenta al cronòmetre, relaxo el cos i la ment i m'enfonso suaument. L'entrenador de natació ens va explicar que l'aigua es pot tocar, i jo m'exercito a fer-ho, asseguda al fons de la piscina, intentant encaixar en el líquid com una peça d'un trencaclosques. Aguanto la respiració, segueixo les bombolles amb la mirada tranquil·la, tan quieta com puc, escoltant el silenci, lluny de la vida esmorteïda, soc un peix mentre els pulmons m'ho permeten.»
Eider Rodriguez, Materials de construcció
La nena Eider s'amagava al fons de la piscina i a mi, de nena, em feia por que les piscines m'arrosseguessin fins al fons. No hauria endevinat llavors que les rajoles blaves podien ser un refugi, que el líquid em podia embolcallar sense ofegar-me. L'encaix el buscava fora de l'aigua: una recerca fallida que va ser tema, argument i leitmotiv de la meva infantesa.
D'adolescent vaig guanyar una escoliosi i una descoberta: era més peix del que pensava. D'ençà que m'ho va receptar el traumatòleg, no he parat de nedar. Tinc un estil peculiar, dolent, que no impressionaria cap concurrència. El meu pare, quan m'observa des de sota el para-sol amb el temor que la filla li desaparegui mar enllà, em reconeix per les braçades. Deuen ser poc harmòniques, segur que són poc harmòniques. Però nedar amb el meu estil peculiar és la cosa més harmònica que faig a la vida. Enlloc em sento millor que rodejada de mar i sense tocar terra. Enlloc em sento més a prop del cel que quan toco aigua amb tots els racons del cos.
(No explicaré al pare que m'atreu la manera com va morir la filòsofa hongaresa Ágnes Heller: als noranta anys es va endinsar al llac Balaton, es va posar a nedar i no va tornar.)
La gent nerviosa necessita meditar en moviment, em va dir algú fa poc. I vaig entendre que la natació matussera, poc olímpica, és la meva drecera cap a una certa espiritualitat. És quan nedo que endreço pensaments. És quan nedo que sé prioritzar. És quan nedo que veig clar que hauria d'escriure cada dia, just després d'haver nedat.
© de la traducció: Pau Joan Hernàndez
© de la il·lustració de coberta: Arrate Rodriguez
© de la fotografia de l’autora: Lander Garro
© d’aquesta edició: Edicions del Periscopi SLU, 2023
* A la nova secció «De teves a meves», Eva Piquer parteix d’un fragment literari per escriure un text il·lustrat per Eva Armisén. L’escriptora i la il·lustradora han compartit anteriorment a Catorze les cambres pròpies «Evasions» i «Presa de terra» i la secció literària «Contracoberta».
