«A dalt de tot, em recreava amb noves idees de novel·les, el poder de la literatura, tot el que el camp de la creació desembrollava, i una hora més tard em precipitava en el més gran dels abatiments. La tecnologia em torbava, perquè feia avançar el món a grans passes i en el fons jo no m'hi entenia gaire, amb prou feines el mínim. A les batusses de la gent de lletres que m'envoltava, s'hi oposava el silenci dels científics, que des del fons dels seus laboratoris feien créixer els seus descobriments i guiaven el progrés del món.»
Nathalie Azoulai, La noia perfecta
He passat un cap de setmana amb una colla de companys de l'institut. Són enginyers, bioquímics, economistes, informàtics. Fan feines serioses i potser algun dia sabran imprimir cervells de recanvi o ajudaran a crear vacunes contra el càncer.
Jo em vaig desviar. Havia estudiat ciències pures, tenia una notassa a l'expedient acadèmic, però vaig triar una carrera diguem que poc científica. Una altra alumna malaguanyada, devien pensar el Joan de física i la Mariona de matemàtiques, la Montse de química i fins i tot la bruixa que va obligar l’Elena a repetir el COU per haver suspès l'examen final de dibuix tècnic. Dona poder a una persona i sabràs quina mena de persona és.
Vaig fer ciències pures per mantenir totes les opcions obertes. Mentiria si digués que soc de ciències i mentiria també si renegués de les fórmules i els càlculs exactes. Persegueixo l'objectiu de no morir-me sense haver escrit una obra literàriament sòlida, com si la solidesa literària fos mesurable amb una proveta. Però la veueta de dins m'insisteix que el món el fan progressar de debò els científics i no trobo arguments de pes per contradir-la. Al capdavall, sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana. Ella em va inculcar que les professions de profit eren aquestes. No descobrirem ara que la culpa de tot recau sempre en les mares, perquè sí i per defecte.
Que els artistes tenen l’ego sobredimensionat deu ser una veritat matemàtica. Una altra: entre els de lletres hi ha més estúpids que entre els de ciències, com observa l'Adèle a la novel·la de Nathalie Azoulai. Les ciències –llegeixo– són molt selectives, en canvi les lletres acullen gent que val menys del que sembla. Em sap greu admetre-ho: juraria que n’he conegut tres i quatre i cinc, d’aquests impostors de la intel·ligència. Però no em feu gaire cas, que soc de lletres.
© Nathalie Azoulai
© de la traducció: Emili Manzano
© d’aquesta edició: Editorial Empúries
* A la secció «De teves a meves», Eva Piquer parteix d’un fragment literari per escriure un text il·lustrat per Eva Armisén. L’escriptora i la il·lustradora han compartit anteriorment a Catorze les cambres pròpies «Evasions» i «Presa de terra» i la secció literària «Contracoberta».
