A la revista El Món d’Ahir hi trobem bons narradors que escriuen sobre el passat. L’objectiu principal no és analitzar la història, sinó fer-la reviure a través d’escriptors que hi apropen la lupa. Amb un títol que ret homenatge a Stefan Zweig, cada trimestre se’n publica un número articulat per un tema: La infància, L’atzar, El cosmos, Feliços vint, o el darrer, Futur. Tal com diuen: "En aquest número intentem acostar-nos-hi amb un doble interès, una curiositat en dues direccions: la nostra, envers els que ens van precedir, i la d’ells, envers nosaltres i els que ens han de seguir."
En sortegem 4 exemplars. Podeu participar-hi a través del post que n’hem fet a Instagram, Facebook o Twitter, o enviant-nos un mail (dient a qui li regalaríeu) a [email protected]* (els guanyadors són:@Escritor_Varado (via Twitter), i @montse_garriga, @amat_bet i @mireiafacet (via Instagram). I us n'oferim un tast interessantíssim, que el Món d'Ahir presenta així: «"Si algú ens preguntés què és el que normalment genera més incertesa a tothom, segurament respondríem que el futur." Amb aquesta frase, Isaac Asimov arrenca la introducció al que probablement és el seu treball més insòlit. Es tracta d’una col·lecció d’il·lustracions de finals del segle XIX que intenten imaginar com serà el món l’any 2000. Les làmines les va encarregar el fabricant de joguines Armand Gervais a un grup d’il·lustradors dirigits per Jean-Marc Côté, amb motiu de l’Exposició Universal de París del 1900. Sembla que una primera sèrie es va imprimir el 1899 en forma de postals i es va distribuir en capses de cigars. Però l’empresa va fer fallida i el projecte no va tirar endavant. Molts anys després, un joc complet de les postals va arribar per atzar a mans d’Asimov, que en va quedar fascinat i va reproduir-les i comentar-les al llibre Futuredays: A Nineteenth Century Vision of the Year 2000 (1986). "Per descomptat, és fàcil riure’s i fer broma de les previsions que es feien al 1899, però ¿què faríem nosaltres ara si ens demanessin predir com serà la vida al 2085?" L’escriptor nord-americà feia aquesta consideració a mitjans dels anys vuitanta. Efectivament, quan llegim els seus comentaris sobre les imatges de Jean-Marc Côté, no podem evitar pensar que difícil és preveure el futur, ja no només a cent anys vista, sinó en un termini molt més curt, conscients de l’acceleració progressiva dels canvis.»
1. L’aeroplà en si no és més que un planador amb un propulsor. […] És dubtós que un aeroplà com aquest pugui viatjar a més velocitat que un automòbil. També resulta curiós que l’aeroplà, sent tan lleuger, pugui aturar-se a l’aire, amb el propulsor immòbil. […] Aquest aeroplà, del qual ningú havia sentit a parlar al 1899, ja havia quedat obsolet el 1910.
2. Malauradament, aquesta modalitat de trànsit urbà no ha estat mai adoptada ni té possibilitats de ser-ho, ni tan sols l’any 2000. Tot i que a vegades es fan servir helicòpters per a recorreguts urbans, els aeroplans necessiten pistes d’enlairament, i el seu consum d’energia és massa elevat perquè els vols curts resultin econòmics.
3. «Un cop concebut l’aeroplà, i considerant el temperament salvatge propi dels éssers humans, era fàcil de preveure que el faríem servir per a la guerra. […] De fet, es van utilitzar dirigibles en el bombardeig de Londres durant la Primera Guerra Mundial […] El punt feble del dirigible és la seva bossa de gas. […] Encara que fos d’heli no inflamable, un tret encertat de seguida l’enviaria a terra.
4. Durant el segle xix, els científics van descobrir que els aliments es componien en gran part de proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Aquests elements, al seu torn, estaven compostos de molècules encara més petites: aminoàcids, àcids grassos i glicerol i sucres. Aquest descobriment va portar a especular que es podria elaborar un àpat a base d’una quantitat relativament limitada d’aquests nutrients, i que aquests, més l’aigua, garantirien tot el que es necessita. […] Per descomptat, aquesta predicció és bastant impossible. El menjar diari necessari per alliberar l’energia i la matèria adequades per al cos hauria de pesar aproximadament mig quilo, independentment de com pogués estar de deshidratat.
5. Durant la segona meitat del segle xix, havien entrat en acció ginys elèctrics com el telègraf, el telèfon, la bombeta i el fonògraf. Semblava raonable que es continuaria progressant en aquesta línia i que cap a l’any 2000 ja s’haurien electrificat molts tipus d’activitats de servei. […] És cert que s’ha progressat […] però el sastre humà continua prenent les mides, i és probable que això continuï així durant la resta del segle.
6. Per descomptat, l’ús d’aparells a la llar és un concepte exacte, però aquí el seu abast sembla seriosament subestimat. […] L’il·lustrador no va anticipar els aparells elèctrics d’ús domèstic de què disposem actualment: rentavaixelles, rentadores, assecadores, neveres, forns, torradores, etc. I tanmateix, malgrat aquests invents, el treball domèstic no sembla considerablement més fàcil ni que consumeixi menys temps. La raó, tal vegada, sigui que l’aparició d’aquests ginys ha coincidit amb la desaparició del servei domèstic. […] Els servents treballaven com esclaus dia rere dia, o sigui que si haguéssim de representar ara l’any 2000 o, possiblement, el 2050, podríem dibuixar uns robots intel·ligents fent-ho tot.
7. Tot i que no és probable que passi, tant ara mateix com en el futur, de fet sí que és probable que assistim a una revolució de l’educació cap a l’any 2000, però, és clar, comportarà l’increment de l’ús dels ordinadors com a magatzems i proveïdors d’informació.
8. Per descomptat, l’ús d’aparells a la llar és un concepte exacte, però aquí el seu abast sembla seriosament subestimat. […] L’il·lustrador no va anticipar els aparells elèctrics d’ús domèstic de què disposem actualment: rentavaixelles, rentadores, assecadores, neveres, forns, torradores, etc. I tanmateix, malgrat aquests invents, el treball domèstic no sembla considerablement més fàcil ni que consumeixi menys temps. La raó, tal vegada, sigui que l’aparició d’aquests ginys ha coincidit amb la desaparició del servei domèstic. […] Els servents treballaven com esclaus dia rere dia, o sigui que si haguéssim de representar ara l’any 2000 o, possiblement, el 2050, podríem dibuixar uns robots intel·ligents fent-ho tot.
9. Aquí apareixen ginys elèctrics envaint també el camp de les arts l’any 2000. Assistim a la representació d’una òpera i, tret dels cantants que hi ha a l’escenari, l’únic ésser humà que participa en l’execució de la partitura és el director d’orquestra. […] però l’il·lustrador no va prou lluny. Actualment existeixen aparells de gravació i reproducció amb prou fidelitat per substituir una orquestra per música de la mateixa qualitat. […] Tot i així, malgrat aquestes innovacions, l’orquestra viva no sembla córrer perill de substitució total per ara.
10. Encara no hem arribat a aquest punt, i probablement no hi haurem arribat tampoc l’any 2000, però, més endavant, potser arribi un dia en què tots els robots facin aquestes feines agrícoles sota la supervisió ocasional de l’ésser humà.
11. El concepte és exacte, però persisteix en l’antic. L’aparell enregistrador de la il·lustració de dalt està a l’altra banda de la taula, on hauria de seure l’estenògraf. Però, ¿per què no pot estar col·locat al costat de l’home de negocis?...
12.... aquí la gravació té forma cilíndrica […] El 1904 s’inventaria l’enregistrament pla, de més eficiència, però l’il·lustrador no el va predir. Tampoc va predir l’enregistrament en cinta ni la miniaturització, que han fet possible portar aparells de gravació a la butxaca de la camisa.
13. Aquí l’il·lustrador està molt al dia. El radi va ser aïllat per primer cop el 1898, un any abans que es fes aquest dibuix. Tanmateix, el radi va ser un descobriment espectacular, que va impressionar milions de persones. Des que es va descobrir la radioactivitat el 1896, semblava que representava una nova font d’energia oculta dins de l’àtom, però no es va conèixer la quantitat real d’energia que contenia al seu interior fins que es va aconseguir mesurar per primer cop, el 1901. Únicament llavors es va poder parlar d’energia nuclear. […] Segurament aquesta deu ser la primera representació d’una aplicació pacífica de l’energia nuclear. […] Ni ell ni ningú coneixien el 1899 el perill de la radiació nuclear. La resplendor de la xemeneia seria mortal si el radi emetés la calor suficient per produir-la.
14. A la dècada de 1890, amb l’aparició del carruatge sense cavalls, va començar a ser possible preveure una societat sense cavalls. Arribat el cas, si algun cavall sobrevisqués, es convertiria en una rara reminiscència d’èpoques passades. […] Afortunadament, el cavall no ha desaparegut del tot. Continua havent-hi curses de cavalls, equitació, inclús vehicles tirats per cavalls. I l’any 2000 continuaran existint.
Podeu llegir l’article sencer comprant la revista aquí i us n’enviaran l’exemplar a casa, o, si ho preferiu, us hi podeu subscriure aquí.
