Del dimecres 25 al diumenge 29 d'octubre, el Kosmopolis, el festival biennal de la literatura amplificada, aterrarà al CCCB amb grans pensadors del món i de casa. Tal com expliquen: "Al Kosmopolis 2023 la literatura escoltarà els oceans i esdevindrà una nau per descobrir territoris ignots. Travessarem la Mediterrània per visitar el Marroc, un espai de confluències artístiques i de veus valentes que alliberen la paraula. Navegarem per imaginaris compartits i acollirem el clam de qui escriu la llibertat i s’atreveix a dir i a pensar el món sense por. Explorarem les mitologies marines i jugarem amb intel·ligències no humanes. Cinc dies d’alta intensitat amb diàlegs, col·loquis, recitals, performances, instal·lacions, concerts i tallers." Us en destaquem catorze propostes (aquí teniu tota la programació).
1. Tsitsi Dangarembga i David Guzman: escriure, transformar el món.
Dimecres 25, de 18.00 a 19.15.
L’escriptora Tsitsi Dangarembga, nascuda a Zimbàbue (llavors encara Rhodèsia), va conèixer durant la infantesa els llenguatges del colonialisme i del patriarcat, i els silencis sobre els quals es basteixen. Al llarg de la seva vida, ha trobat en la literatura, el cinema i l’activisme les eines per esquerdar aquests silencis, una voluntat que va estar a punt de dur-la a presó a Zimbàbue el 2022. Dangarembga va esdevenir un referent literari i feminista global gràcies a la seva novel·la Nervous Conditions (1988), una obra avui traduïda al català (L’Agulla Daurada, 2023) que continua transformant la mirada de qui la llegeix. En aquesta sessió, Tsitsi Dangarembga parla amb el periodista David Guzman de la seva trajectòria literària i de com la literatura pot ser una eina per fer visibles les desigualtats i les opressions que encara ens travessen.
2. Salman Rushdie, Lisa Appignanesi i Judit Carrera: la victòria de la paraula.
Dimecres, 19.30 a 20.45.
En les darreres dècades del segle XX, les obres de Salman Rushdie van ser cabdals per aportar claredat a un món en transformació que s’acomiadava dels règims colonials però que no se’n desfeia de les conseqüències. La varietat d’estratègies narratives i la pluralitat de personatges dels seus textos feien de mirall a unes societats híbrides i en constant moviment. Avui la seva escriptura, la profunditat de la seva imaginació i el seu posicionament com a escriptor compromès amb la llibertat d’expressió continuen sent de gran valor per interpretar un present cada cop més polaritzat. Rushdie, i alguns dels seus traductors, han patit en el propi cos la perillositat dels discursos reaccionaris que busquen silenciar el pensament crític. L’escriptora i pensadora Lisa Appignanesi, que va dirigir el PEN anglès, conversa amb Salman Rushdie sobre la fermesa del seu compromís. A Kosmopolis reivindiquem i llegim la seva literatura per retre homenatge a un autor que persisteix a recordar-nos la força i el poder alliberador de les paraules. Salman Rushdie hi participarà per videoconferència i les lectures anirà a càrrec del mateix Salman Rushdie, Lisa Appignanesi, Marta Marco, Tamara Ndong, Rodrigo Fresán i Gemma Ruiz.
3. Nariné Abgarian i Marta Nin: escriure terra endins.
Dijous, de 18.15 a 19.30.
La intersecció entre la dolçor, l’humor i la tragèdia és l’espai que Nariné Abgarian habita per narrar les vides de la gent corrent a Armènia, i les seves preocupacions mundanes, les seves petites victòries i venjances subtils. Ja era així amb I del cel van caure tres pomes (Comanegra, 2021, i edició en castellà de Navona), una novel·la que la va convertir en una autora reconeguda a Europa i la prosa de la qual homenatja el ritme de la tradició oral armènia. I així continua en la seva següent novel·la, El mar terra endins (Comanegra, 2023), que comença amb la trobada de quatre dones al funeral de l’home que totes van estimar. En aquesta sessió, Nariné Abgarian parla amb la seva traductora al català, Marta Nin, sobre la seva obra i el seu creixent reconeixement internacional, i ens submergeix en la diversitat de paisatges i escenaris que componen la seva Armènia natal.
4. Sebastià Perelló, Sebastià Alzamora i Llucia Ramis: insularitats.
Dijous 26, de 19.45 a 21.00.
A Ràbia (Proa, 2022), Sebastià Alzamora ens col·loca a una illa sense nom en estat de transformació a causa d’un turisme irrespectuós amb l’entorn. La novel·la està travessada per aquests canvis en l’entorn i els reptes que suposen, i la manera com els personatges en queden impregnats. A La mar rodona (Club Editor, 2020), Sebastià Perelló ens trasllada directament a Mallorca. Hi dibuixa tres èpoques diferents, a partir d’un reguitzell de records sobre un indret que, metafòricament, sembla a punt de desaparèixer. Amb la mar de fons, aquesta conversa moderada per Llucia Ramis connecta tres illencs de naixement i ens capbussa en els efectes que la insularitat pot tenir en la literatura; en com la literatura pot, o no, representar-la.
5. Lectura col·lectiva de la Ilíada: marató lectora.
Divendres 27, de 17.30 a 20.00; dissabte, d'11.30 a 14.00, de 17.30 a 21.00; i diumenge, de 11.30 a 14.00 i de 17.30 a 21.00.
«Que Zeus ens ha donat un mal destí perquè els homes que neixin en temps venidors en facin cançons, de nosaltres.» La Ilíada és un cant al voltant de la immortalitat de l’honor, l’orgull i la còlera, però també és un poema ple d’imatges d’una tendresa corprenedora que volem recuperar a través del relat oral. Aquesta activitat és una col·laboració amb el festival Clàssics, en què us convidem a una marató de lectura pública i col·lectiva, en una festa per a tothom. Vine a llegir un dels textos més cèlebres de la literatura universal. T’hi esperem!
6. Mahi Binebine i Manuel Forcano: el Marroc escrit, una realitat de novel·la.
Divendres 27, de 20.00 a 21.15.
L’artista Mahi Binebine és a la vegada una de les figures més prestigioses de la literatura marroquina actual. Les seves obres despleguen un fris de la societat del Marroc d’avui amb les seves misèries i els seus herois, tots ells personatges que resisteixen els abusos del poder i les poqueses d’una vida difícil que es debat entre el desig d’emigrar i el de prosperar en una llibertat encara no del tot aconseguida. La seva veu literària reflecteix cruament, però també poèticament, els problemes socials més greus que afecten la riba sud de la Mediterrània, com ara les màfies, l’islamisme violent, la discriminació de les dones, la immigració il·legal o la repressió política i social d’un país sota un règim de monarquia absoluta. El seu traductor al català, el poeta Manuel Forcano, l’entrevista perquè quedin al descobert davant nostre els angles secrets d’aquest immens creador d’imatges i d’històries, d’aquest gran novel·lista d’una fecunda i profunda tradició literària que ens és veïna, però malauradament encara, per a tots nosaltres, molt desconeguda.
7. Silvia Zayas, Michel André i Claudio Barría: ruido ê (the film).
Dissabte 28 d'octubre, de 11.30 a 13.00.
La pel·lícula ruido ê (the film) és la condensació d’un projecte col·lectiu d’investigació i producció artística en què l’element fílmic funciona com a coartada per teixir xarxes de treball amb científics, bussejadors i artistes al voltant de qüestions de percepció, vulnerabilitat i resistència. El film és una mena de documental musical en què el soroll esdevé molt més que impacte acústic. És un zumzeig sinestèsic que hackeja la visió i alhora la fa eròtica. L’artista Silvia Zayas ha treballat en relació amb les ratlles elèctriques Torpedo torpedo, espècies abundants en àrees submarines urbanes del Mediterrani català. A partir de la projecció de la pel·lícula, Zayas i els investigadors Claudio Barría i Michel André, col·laboradors del projecte, reflexionen sobre els múltiples impactes del soroll antropogènic en els animals marins.
8. Jeanette Winterson i Anna Guitart: intel·ligència fantasmal.
Dissabte 28, de 17.30 a 18.45.
Les novel·les de Jeanette Winterson multipliquen les mirades des de les quals podem contemplar un tema universal: l’amor. Com s’hi aproxima en la seva obra i el seu interès per l’experimentació amb la forma literària és el que converteix Winterson en una de les autores més interessants i originals de la literatura britànica. En els seus llibres escriu sobre l’amor tot desafiant l’hegemonia dels discursos romàntics normatius, però reivindicant-lo com una emoció positiva que tothom mereix viure. Lluny de renunciar-hi, els seus personatges el descobreixen i reclamen des de la marginalitat. En el seu últim llibre, The Night Side of the River (Penguin, UK, 2023), Winterson se serveix d’històries de fantasmes per tornar a aquest tema universal i per qüestionar com la tecnologia afecta la nostra humanitat. Jeanette Winterson, una de les creadores més sorprenents de la literatura britànica actual, repassa la seva trajectòria literària amb la periodista Anna Guitart.
9. Enrique Vila-Matas, Rodrigo Fresán i Anna María Iglesia: Moby-Pim.
Dissabte 28 d'octubre, 19.00 a 20.15.
Moby-Dick de Herman Melville i Dama de Porto Pim d’Antonio Tabucchi són els ports i punts de partida des dels quals Enrique Vila-Matas i Rodrigo Fresán s’endinsaran, en vaixell o en illes, vers els punts suspensius i sense ancoratge de l’univers oceànic. Una conversa des de les ribes sobre mantenir-se a flor d’aigua o naufragar o llançar-se a l’abordatge entre ones de paper i tinta i, per descomptat, viure per explicar-ho de retorn a terra més o menys ferma.
10. Jarvis Cocker i Guillem Gisbert: empoderament pop.
Dissabte 28 d'octubre, de 20.00 a 21.15.
Jarvis Cocker és una icona de la música pop de les darreres dècades. Al capdavant de Pulp, ha estat autor de cançons que han marcat més d’una generació, amb una proposta musical que ha mirat de subvertir l’escena cultural del seu país. A Kosmopolis descobrim la seva faceta més íntima de la mà de les seves memòries, Buen pop, mal pop (Blackie Books, 2023). En elles reflexiona sobre la seva trajectòria vital i musical a partir dels objectes que troba a les golfes del seu pis a Londres quan en fa neteja. Un gabinet de curiositats personals que serveixen de fil conductor a un llibre que va més enllà de la biografia i que construeix el retrat de tota una època. En aquesta conversa única, Jarvis Cocker estarà acompanyat per Guillem Gisbert, un altre referent musical que ha marcat època a Catalunya, per parlar de la literatura i la música que desprèn el que conforma la nostra quotidianitat.
11. Carme Riera i Gemma Ruiz: d'ones literàries.
Diumenge 29, de 12.00 a 13.30.
Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) va inaugurar el prolífic recorregut literari de Carme Riera. El cèlebre títol conté la llavor del que l’escriptora i acadèmica ha desplegat en la seva obra: accents i temes que quan Riera va començar a escriure pertanyien als marges. Mallorquina de naixement, la seva escriptura està impregnada de mar; com la mar, és canviant i pren formes diferents, adopta múltiples registres. Carme Riera és, també, una feminista pionera, perquè va posar paraules, a través dels seus textos, a experiències i vincles que no s’anomenaven. Avui continua ampliant el nostre vocabulari del món i per això se la considera una ploma cabdal de la literatura contemporània en català. Conversarà amb una escriptora d’una generació més jove: Gemma Ruiz. La reconeguda periodista, que va debutar en la literatura el 2016 amb Argelagues, fa anys que defensa la importància dels referents femenins en la literatura. Després de reivindicar el llegat de Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany, en aquesta conversa homenatjarà una altra de les grans veus de les nostres lletres. En aquesta sessió organitzada en col·laboració amb el I Congrés Internacional de Literatura Catalana de la Postmodernitat, Kosmopolis posa en diàleg les dues úniques dones que tenen el mèrit d’haver guanyat el Premi Sant Jordi de novel·la en els darrers vint anys.
12. David Farrier, Alicia Kopf i Valentí Sallarès: la biblioteca de gel.
Diumenge 29 d'octubre, de 12.30 a 13.15.
El primer llibre de David Farrier, Huellas (Crítica, 2023), ens convida a pensar al voltant de com estem transformant el llenguatge dels elements. En un exercici que combina passat, present i futur, Farrier analitza la genealogia del nostre planeta i ho fa parant atenció a les marees, les roques, les bombolles de gel. El gel és un element central a Germà de gel (L’Altra Editorial, 2015), la novel·la amb la qual Alicia Kopf s’endinsa en les expedicions polars de principis del segle XX. En aquesta conversa, David Farrier i Alicia Kopf rastregen les petjades de la humanitat en els paisatges del nostre planeta, i l’aigua, el gel i la resta d’elements esdevenen un arxiu de la història, una mena de biblioteca que ens ofereix claus de lectura per a les transformacions que han d’arribar. Modera el diàleg Valentí Sallarès, director de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) – CSIC.
13. Eva Baltasar, Sara Mesa, Eider Rodríguez i Andrea Gumes: lèxics familiars.
Diumenge 29 d'octubre, de 17.00 a 18.30.
«Totes les famílies felices s’assemblen i les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera» és una frase que subratlla la importància del concepte de família i les seves dinàmiques en la història de la literatura. La família és el primer contacte que els éssers humans tenim amb els altres i aquesta mateixa característica és la que la converteix en una font d’inspiració literària per a Eva Baltasar, Sara Mesa i Eider Rodríguez. En les seves obres, les tres autores coincideixen a qüestionar l’harmonia familiar i reflecteixen el complicat entramat de relacions de poder que s’estableix entre els seus membres. Des de geografies literàries diferents que es despleguen en català, basc i castellà, tres de les autores més significatives de la seva generació parlen amb la periodista Andrea Gumes de la centralitat del concepte de família en les seves obres.
14. Virginie Despentes, Alana S. Portero i Berta Gómez Santo Tomás: malgrat tot.
Diumenge 29 d'octubre, de 19.00 a 20.30.
Provocadora i rebel, Virginie Despentes ha aconseguit que cadascuna de les seves obres importi. Potser perquè inciten a la reflexió, a la crítica punyent o a la indignació, però mai no deixen indiferents. Les seves novel·les i assajos ja formen part del cànon cultural contemporani. Alana S. Portero acaba de publicar la seva primera novel·la, però ja fa anys que escriu i exposa les seves opinions sobre feminisme, gènere, classe i cultura en articles i posts que prenen el pols del carrer amb precisió quirúrgica. No és estrany, doncs, que l’última novel·la de Despentes, Benvolgut imbècil (Sembra Llibres, 2023) i La mala costumbre (Seix Barral, 2023), la primera de S. Portero, continguin l’humor, la tendresa, la ràbia i la redempció que fan de les dues autores referents generacionals. En aquesta sessió, parlen amb la periodista Berta Gómez Santo Tomás sobre l’amor, la identitat, la cultura de la cancel·lació i sobre com continuar endavant, malgrat tot.
