"Si haguéssim d'inventar un gran festival del llibre i la revista en català hauríem d'inventar La Setmana", deia Joan Abellà, president d'Editors.cat, en presentar la programació de la 40a edició de La Setmana del Llibre en Català.
El festival, que enguany celebra el 40è aniversari, va començar essent una sola carpa on, a finals de febrer, s'intentava donar sortida i nova vida als llibres d'aquella temporada. Avui dia, però, s'ha convertit en el festival que mostra l'energia i vitalitat del sector literari i editorial català, que ha plantat cara a la Covid i a les restriccions d'un govern que no considera la cultura un bé essencial. Ara ho podrem celebrar, retrobar-nos, compartint lectures i experiències lectores, corrent per aconseguir la signatura del nostre autor de capçalera o fent el vermut plegats mentre escoltem un recital.
Entre el 9 i el 18 de setembre, trobarem al moll de la fusta, un marc incomparable, més de 84 casetes amb llibreries, editorials o associacions, així com foodtrucks i un espai de lectura davant el mar. El festival es reinventa per acollir les propostes literàries d'un sector en creixement, així que en aquesta edició amplia espais i horari, obrint també als matins. Afegeix un quart escenari, un espai familiar que reforçarà l'àmbit infantil i juvenil, on les famílies trobaran activitats i propostes durant tot el dia.
S'hi donen cita més de 300 activitats entre recitals, debats, concerts o tallers, amb una programació oberta i inclusiva, així com matins i tardes temàtics o dedicats a diferents col·lectius: el matí de la gent gran, el de les escoles o la tarda món rural o de la ciència. Aquest any també es recupera la presència d'editors de l'àmbit internacional i d'autors que presentaran els seus darrers llibres en línia, com Tatiana Tibuleac o Ken Follet.
Entre les activitats principals, hi destaca l'entrega dels premis Difusió i Trajectòria. El Premi difusió s'entregarà aquest any a Judit Carrera, directora del CCCB, que ha reiterat la importància de potenciar la publicació de pensament contemporani en català, així com de traduir les idees dels nostres pensadors i pensadores a altres llengües. "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", que deia el filòsof Ludwig Wittgenstein.
Joan-Francesc Mira, catedràtic i antropòleg que rebrà el Premi Trajectòria, afirma que "no som allò que som només perquè tenim bons escriptors, però si no els tinguéssim, no sé què seríem." Així, per tal que la Setmana encara sigui l'espai de la paraula, necessitem tenir bona literatura, una bona crítica que ho garanteixi i un sistema editorial robust. I ens són necessàries, sobretot, les llibreries, aquests espais essencialment subversius que es mantenen obertes malgrat l'anomenada "crisi del llibre imprès", malgrat la manca de subvencions i ajudes, malgrat les pedregades.
La Setmana, doncs, marca la represa literària amb més de 150 novetats editorials i amb la qüestió lingüística al centre, essent, alhora, un espai festiu i de reivindicació.
"Canto en la llengua en la qual somio" és una de les màximes que va marcar la meva adolescència. Ho va dir la protagonista d'un musical en català al qual ens va dur l'institut. Potser si no m'haguessin dit allò, ara no escriuria en català, perquè encara seria l'adolescent que creu que la seva no és una llengua prou moderna, prou vistosa, prou bonica. Cal que arribem, com es proposa enguany el festival, a petits i joves, i els fem saber que la seva llengua serveix per somiar, però també per crear i construir. Com deien els seus organitzadors, cal arribar a nous lectors, i, molt especialment, és urgent normalitzar i ampliar la creació en llengua catalana.
