Redacció
Publicada l’any 1809, Les afinitats electives és la novel·la més elevada de Goethe (28 d'agost del 1749 - 22 de març de 1832) i és tinguda per molts com una de les millors obres de la literatura universal. De fet, Thomas Mann la considerava "La novel·la més alta de la literatura alemanya". Plantejada com un experiment social –¿què passa si una parella que viu feliçment aïllada decideix acollir dues persones que alteren els seus costums?– i considerada immoral pels seus contemporanis, la novel·la ens continua fascinant per la seva actualitat i per la lucidesa amb què explora qüestions com la fidelitat, les afinitats imprevistes, el desig i l’adulteri. El volum ha estat publicat per la Casa dels Clàssics, dins la col·lecció Bernat Metge Universal, i amb traducció de Carlota Gurt. A més, compta amb un pròleg de Simona Škrabec, especialista en literatura centreeuropea.
Us n'oferim 14 fragments i en sortegem dos exemplars. Podeu participar-hi a través del post que n’hem fet a Instagram, Facebook o Twitter, o enviant-nos un mail a [email protected]*. Com més mètodes de participació utilitzeu, més possiblitats tindreu de guanyar. Els guanyadors han estat @jordi_mira i @maciapg, que hi han participat a través de Twitter.
1. Perquè l’amor és fet de tal manera que es creu que té tots els drets i, davant seu, la resta de drets s’esvaneixen.
2. Les coses extraordinàries no arriben pel camí fressat de sempre.
3. L’Eduard sentia que la Charlotte tenia raó. Una paraula pronunciada és terrible quan expressa de sobte el que el cor fa temps que es consent.
4. Quan un cor busca és que sent que li manca alguna cosa, però un cor que ha patit una pèrdua se sent desposseït.
5. Si m’estima com crec, com sé que fa, ¿per què no es decideix?, ¿per què no s’atreveix a escapar-se i llançar-se als meus braços? Ho hauria de fer, penso de vegades, ho podria fer. Quan alguna cosa es mou al rebedor, em giro per mirar les portes. «Ara entrarà!», penso, ho espero. Ai, però com que aquesta possibilitat és impossible, m’imagino que la impossibilitat hauria d’arribar a ser possible. De nit, quan em desperto, el llum projecta una claror incerta a la cambra; aleshores la seva figura, el seu esperit, la sensació d’ella, hauria de passar flotant, acostar-se’m i aferrar-me, només un instant, per tal que jo tingués una mena de certesa que em pensa, que és meva.
6. No, no havia estimat mai; tot just ara m’adono de què vol dir estimar. A la meva vida tot ha estat només un preludi, només una demora, només passar el temps, només perdre el temps, fins que l’he coneguda, fins que l’he estimada, fins que l’he estimada d’una manera total i veritable. Ningú no m’ha retret a la cara, però sí a esquena meva, que amb la majoria de coses soc negligent, barroer. Potser sí, però és que encara no havia trobat allò en què podia excel·lir. Ara voldria veure qui em supera en el talent d’estimar.
7. No hi ha manera més segura que l’art per fugir del món, i no hi ha manera més segura de vincular-s’hi que l’art.
8. ¿Per què l’any de vegades és tan curt i de vegades tan llarg? ¿Per què sembla tan curt, però és tan llarg en el record? Això és el que a mi m’ha passat amb el darrer any, i al jardí més que enlloc és evident com s’engrana el que és transitori i el que és durador. I tanmateix, no hi ha res tan efímer que no deixi cap rastre, que no deixi un semblant.
9. Una vida sense amor, sense la proximitat de la persona estimada, és només una comédie à tiroirs, una obra dolenta on s’hi fa cabre tot de qualsevol manera en calaixos inconnexos. Es van obrint i tancant l’un rere l’altre amb pressa per arribar al següent. Totes les coses bones i importants que hi passen lliguen pèssimament. Cada vegada s’ha de començar pel començament i cada vegada tens ganes d’arribar al final.
10. S’estimaven, però sense aquella passió que, per a les ànimes malaltisses i sensibles, constitueix l’únic estímul de la vida.
11. L’esperança va passar volant per damunt dels seus caps com un estel fugaç travessant el cel. Imaginaven, creien, que eren l’un de l’altre; per primera vegada van fer-se petons aferrissats, lliures, i separar-se els va ser violent i dolorós.
12. Quan som lluny de l’objecte del nostre amor sembla que com més intens és el nostre afecte més sapiguem dominar-nos, perquè tota la força de la passió, tal com abans s’expandia cap a fora, ara es gira cap endins, però amb quina rapidesa, amb quina promptitud sortirem d’aquest error quan la persona de qui ens pensàvem que podíem prescindir apareix de cop davant dels ulls i se’ns fa imprescindible.
13. Només la proximitat més immediata els apaivagava, però els apaivagava del tot, i amb aquella proximitat els bastava: no calia ni una mirada ni una paraula, cap gest ni contacte, només estar junts i prou. Aleshores no eren dues persones, només n’eren una, una persona amb una satisfacció plena i inconscient, en pau amb el món. Sí, si algú hagués retingut un dels dos a l’extrem més allunyat de la casa, l’altre s’hi hauria anat acostant per si sol, de mica en mica, sense ni proposar-s'ho. Per a ells la vida era una endevinalla, i la solució només la podien trobar junts.
14. Els dies de tardor, igual de llargs que aquells dies de primavera, convidaven els amics a refugiar-se a casa a la mateixa hora. Els fruits i les flors que engalanaven aquesta estació els empenyien a creure que la tardor era aquella primera primavera; el temps entre les dues estacions havia caigut en l’oblit. Perquè ara florien les flors que en aquells dies havien sembrat; ara maduraven els fruits dels arbres que llavors havien vist brotar.
Títol original: Die Wahlverwandtschaften
Primera edició: març del 2023.
© de la traducció i l'epíleg, Carlota Gurt Daví, 2023.
© del pròleg: Simona Škrabec.
© d'aquesta edició, Editorial Alpha, 2023.
* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per fer arribar llibres d'actualitat als lectors que tinguin ganes de participar (i, si pot ser, guanyar).
