Redacció
Aquest llibre podria ser o bé una porta d'entrada al pensament de Montaigne o bé, per als qui el coneixen, un port on tornar per recuperar el rumb. Perquè la seva saviesa és intemporal i orientativa, és a dir, que avui, demà i demà passat ens pot sevir de brúixola. Michel Eyquem de Montaigne (28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) és un clàssic entre els clàssics. I al Diccionari Montaigne (Ensiola) Ignasi Aragay hi ha recollit 730 cites (escollides dels tres volums dels Assaigs de Montaigne, que Vicent Alonso va traduir per a l'editorial Proa) ordenades per temes: des de l'autoconeixement, l'amor i l'amistat, fins a la felicitat, la maldat i la bellesa. Són, doncs, una filera d'estímuls per al pensament, perquè cadascun és una finestra que ens convida a la profunditat, a la reflexió i al creixement. A més a més, al final del llibre, també hi ha un diccionari amb 135 pensaments de clàssics com Plató, Eurípides o Ciceró, que va citar Montaigne. Stefan Zweig el 1942, poc abans de suïcidar-se, va dir que «no tinc amb mi un llibre, una literatura, una filosofia, sinó un home de qui soc germà, un home que m'aconsella, que em consola i trava amistat amb mi». Us convidem a tastar-ne 14 pensaments.
1. «No heu de cercar que el món parle de vós, sinó com heu de parlar-vos a vós mateix» (p. 407, cap. XXXIX, vol. I)
2. «Els qui es desconeixen poden alimentar-se de falses lloances; no jo, que em veig i em regire fins a les entranyes, que sé perfectament allò que em pertany. Em plau ser menys lloat sempre que siga millor conegut» (p. 102, cap. V, vol. III)
3. «La cosa més gran del món és saber ser d'un mateix» (p. 399, cap. XXXIX, vol. I)
4. «Siga com siga, per art o per natura, allò que ens imprimeix aquesta disposició a viure amb la preocupació per l'opinió dels altres ens fa molt més mal que bé. [...] El que ens importa no és tant el que som per nosaltres mateixos i en realitat, sinó el que som en el coneixement públic. Els mateixos béns de l'esperit i de la saviesa ens semblen sense fruit si no es produeixen a la vista i a l'aprovació dels altres» (p. 279, cap. IX, vol. III)
5. «Tracte de no tenir necessitat de ningú [...]. És un fet lamentable i arriscat dependre d'un altre» (p. 300, cap. IX, vol. III)
6. «Les [bèsties] que més se'ns assemblen són les més lletges i abjectes de totes, perquè, per l'aparença exterior i la forma de la cara, són els macacos i els micos [...] i per l'interior i les parts vitals, és el porc. Certament, quan imagine l'home completament nu (fins i tot si es tracta del sexe que té a veure més amb la bellesa), les seues tares, la seua dependència natural i les seues imperfeccions, trobe que tenim més raó que cap altre animal per cobrir-nos» (p. 247, cap. XII, vol. II)
7. «La confiança en la bondat d'altres persones és una gran prova de la bondat pròpia» (p. 116, cap. XIV, vol. I)
8. «Qui fa principalment el bé per a la seua pròpia satisfacció, quasi no s'altera quan veu com els homes jutgen les seues accions en contra del seu mèrit. Un quart d'unça de paciència és suficient per a aquests inconvenients» (p. 377, cap. X, vol. III)
9. «Cada home porta dins la forma completa de la humana condició» (p. 34, cap. II, vol. III)
10. «La seua millor doctrina [de Sòcrates] era la ignorància, i la seua millor saviesa, la simplicitat» (p. 273, cap. XII, vol. II).
11. «Es pot ser humil per vanitat» (p. 495, cap. XVII, vol. II)
12. «Passem a considerar dignes les nostres veritats quan les posem en lletra d'impremta [...]. Però jo, que no crec menys la boca que la mà dels homes, i que sé que s'escriu tan a la lleugera com es parla, i que estime aquest segle com qualsevol altre passat, cite tan gustosament un amic meu com Aulus Gel·li o Macrobi...» (p. 478, cap. XIII, vol. III)
13. «La felicitat ens fereix» (p. 558, cap. XX, vol. II)
14. «D'alguna cosa serveix la maldat. És bo nàixer en un segle molt depravat; perquè, en relació amb uns altres, sereu considerats virtuosos per poca cosa» (p. 516, cap. XVII, vol. II)
Diccionari Montaigne, 865 pensaments savis
Primera edició: 2021
© Ignasi Aragay
© d'aquesta edició: Ensiola Editorial, 2021
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
