L'acta

Zamburiñas de la Serra, 11 de març de 2024

DE: Finques Caballero S.L.
A L’ATENCIÓ DE: propietari@s del carrer Valle Inclán 28, 3r. 2ª

Molt estimat/da propietari/ària:

Després de sol·licitar-se la seva presència a l’última reunió de la comunitat, fent servir tots els mitjans de què disposàvem (trucades infructuoses als telèfons mòbil i fix, correu electrònic i ordinari i, fins i tot, un post-it col·locat al parabrisa del seu cotxe a l’alçada dels ulls del conductor) i en constatar que no s’ha produït cap mena de reacció per part seva (és a dir: no va venir), procedim a notificar-li les decisions adoptades per la resta de veïns (que sí que van assistir, en una clara evidència de llur compromís amb la comunitat). 

1. ESTENEDORS. A pesar de la instal·lació de càmeres de seguretat en punts clau del terrat, continuen produint-se misteriosos furts. Als de roba de marca i calces hem de sumar recentment el de les càmeres. Plantejat el problema a la reunió, es produeix un apassionat debat entre els partidaris de contractar una empresa de seguretat vint-i-quatre hores al dia i els qui defensen que cada peça de vestir estesa porti incorporada nanotecnologia coreana que permeti localitzar-la. S’aprova ajornar la discussió quan comença a notar un lleu dolor en el pit el senyor Francisco “Paquillo” Galceran, expropietari del primera tercera, al cel sia. 

2. GARATGE. Atès que no hi ha garatge a l’edifici es passa directament al punt tercer.

3. ASCENSOR. Julià Toledo, el divorciat del quart primera, proposa eliminar-lo. Les seves paraules textuals son: “M’he engreixat quinze quilos durant la pandèmia i no tinc força de voluntat per aprimar-me. Apel·lo a la seva empatia: obligui’m a pujar els quatre pisos a peu!” La proposta és rebutjada, però per solidaritat amb el senyor Julià s’aprova una derrama de 2,79 euros/propietari per obsequiar-li una faixa de neoprè amb efecte volcà eliminagreix (anunciada a la televisió). 

4. ESTORES A L’ENTRADA DE CADA PORTA. Es decideix considerar-les una imatge comunitària i, per tant, a partir d’ara hauran de ser totes idèntiques. Es vota entre la clàssica de fibra de coco, una de PVC amb dibuixets dels Simpson i una altra que et dona la benvinguda en sis idiomes. Guanya aquesta darrera. A la propera reunió es debatran quins idiomes caldrà posar. 

5. PRESIDENTA. S’aprova renovar dos anys com a presidenta la senyora Carmen Palacios Ejeda, que ostenta el càrrec des de 1957. La reunió acaba amb un emotiu power point recordant els moments més èpics que aquesta comunitat ha viscut frec a frec amb ella: la jubilació de l’últim conserge, el canvi de bombetes tradicionals per leds o els assassinats múltiples sense aclarir de 2004 i 2013, tot i que aquests últims semblen clarament perpetrats per un imitador. 

6. PRECS I PREGUNTES. 

6.1. Jordi Peláez, del primer segona, pregunta novament (i ja és la sisena vegada en el que portem d’any) per què el balcó del seu veí sembla molt més gran que el seu, quan a ell, a Jordi Peláez, el pis li va costar més car. La resposta que se li ofereix torna a ser la mateixa que sempre: és molt probable que el seu balcó semblés més gran si no hi hagués instal·lat una granja d’estruços. 

6.2. Margarita Constantinopla, nom de plume amb el qual Margarida Pérez, del tercer tercera, escriu la seva apassionant saga de novel·les romàntiques “Ànima posseïda”, autopublicada, pregunta si és possible inserir publicitat subliminal dins l’acta de la reunió de veïns, pagant el que calgui. La resposta és òbvia. 

6.3. Ferran Bolaño demana la paraula, però a l’instant se’n penedeix. Aquest home no està bé.  

6.4. Finalment, Juli Contreras, de l’àtic primera, es posa dret, s’escura la gorja i diu: “¿Què som? No res. Potser una microscòpica galàxia de pols escampada per un huracà. Una bombolla d’aigua extraviada en un oceà immens. I, malgrat tot, insistim a jugar a amagar-nos d’aquest Déu astut i cec que se sap de memòria cada pam de la cambra. No fem res més que retardar la nostra patètica derrota. Confieu en mi, veïns, i per una vegada mirem-nos els uns als altres. Però no als ulls sinó a l’ànima. Perquè sota l’exoesquelet absurd dels nostres doppelgängers es troba el nostre jo autèntic. I seguirem perdent mentre la prudència ens impedeixi cridar fins quedar-nos afònics. Perdrem fins que, per fi, el dit invencible de l’amor s’animi a pressionar el gallet de la revolta.”

Un cop ha dit això, com sempre, ha tret un revòlver i ha procedit a disparar sobre els presents. Afortunadament, com que tots estàvem previnguts per les vegades anteriors, només ha fet diana en un parell de veïns, i només Ramir Blanc, del cinquè quarta, ha estat afectat en un punt vital. 

Cal afegir que s’ha tornat a demanar una ordre d’allunyament contra Juli Contreras, però el jutge ha desestimat el cas una vegada més, al·legant: “Abans que assassí és propietari i té el mateix dret que la resta de veïns a dir la seva.”   

I això és tot. Quedem a la seva disposició i ja l’avisarem amb temps per a la propera reunió (a la qual esperem que pugui assistir, li ho diem pel seu bé).

Atentament,

(Signatura il·legible i segell de Finques Caballero S.L.)

* A la primera edició del Premi Literari Catorze s’hi han presentat 1523 textos de 1001 autors. El Premi Literari Catorze ha esdevingut així un dels concursos literaris per a adults amb més participació dels Països Catalans. El relat de Laia Pujol és un dels deu finalistes, publicats a Catorze entre el 18 i el 26 de març de 2024. El dia 27 de març publicarem el text guanyador, que a la festa dels deu anys de Catorze rebrà 600 euros, una cambra pròpia i un guardó de fusta massissa de roure.