El PEN Català ha atorgat el Premi Veu Lliure 2024 a l’escriptora turca Pınar Selek, en reconeixement del seu ferm compromís amb la defensa dels drets humans i de les llibertats, especialment les de les minories. Sociòloga i autora d’obres de ficció i d’assaig, Selek ha dedicat la carrera a denunciar la discriminació i la violència que pateixen grups marginats a Turquia, com els kurds, els armenis, les dones i la comunitat LGTBI+.
El premi Veu Lliure, creat pel PEN Català el 2010, destaca anualment una figura que hagi defensat els valors de la llibertat d’expressió en contextos d’opressió o persecució. Enguany, Selek ha estat guardonada tant per la trajectòria literària com pel coratge davant una persecució judicial sostinguda per part del règim turc, que des de 1998 la manté en una situació d’exili.
Persecució i exili: la lluita de Pınar Selek per la llibertat
La història de Selek està marcada per una constant persecució judicial. El 1998, després d’una explosió al Basar de les Espècies d’Istanbul, va ser detinguda i torturada sota acusacions d’haver estat implicada en l’atac, malgrat que informes experts han conclòs que l’explosió fou accidental. Tot i haver estat absolta quatre vegades, el govern turc ha reobert el cas repetidament, i manté una ordre d’arrest internacional que li impedeix viatjar fora de França, on resideix des de 2012. Aquesta persecució respon, segons el PEN Internacional, a la tasca de Selek en defensa de les minories i en denúncia de la repressió contra els kurds.
En la roda de premsa en línia, Selek ha expressat la seva profunda gratitud envers el PEN Català pel reconeixement: “Us agraeixo que m’hàgiu acollit en la història de les vostres lluites per la llibertat, el cant de les quals travessa fronteres, les més sovint traçades i sostingudes per la violència.”
En referència al valor del guardó, ha reconegut la importància de ser acollida en una història de lluites per la llibertat, lluites que travessen fronteres sovint mantingudes per la violència institucional. També ha lamentat la impossibilitat de viatjar a Catalunya per recollir el premi, a causa de l’ordre d’arrest internacional que li limita la mobilitat. Selek ha volgut recordar, en un missatge d’afinitat amb Catalunya, la solidaritat entre pobles oprimits: “El Premi Veu Lliure m’embolcalla amb una nova llum màgica que ve de Catalunya. Aquest país també coneix la repressió i sap com és de preciosa la lluita per la dignitat i per la llibertat. He entès el missatge… el duré als armenis, als kurds i a tots els pobles reprimits.”
Polèmica amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà
Inicialment, el PEN Català havia previst l’entrega del premi a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Però a finals d’octubre el nou director de la institució, Christopher Person, va cancel·lar l’acte al·legant que no s’ajustava a les competències de la institució. Aquesta decisió, que el PEN Català ha considerat injustificable, va obligar l’entitat a buscar una nova seu en coordinació amb Òmnium Catalunya Nord. Finalment, l’acte tindrà lloc a la Casa Camprodon de Perpinyà el dia 13 de novembre a les 19 h.
Presentació de dues obres de Pınar Selek en català
Coincidint amb el reconeixement del Premi Veu Lliure, es publiquen en català dues obres de Selek. El llibre d’assaig L’olla militar turca, publicat per Saldonar, examina com la societat turca inculca els valors patriarcals i militaristes en els homes des de la infantesa. A través de la circumcisió, el servei militar obligatori i el matrimoni, Selek analitza com el sistema converteix els individus en subjectes disposats a exercir la violència per defensar aquests valors. Aquesta obra destapa la connexió entre militarisme, nacionalisme i patriarcat a Turquia.
D’altra banda, la novel·la La pensió dels que estan de pas, publicada per Manifest Llibres, transporta els lectors a Yedikule, un dels barris històrics d’Istanbul, i narra la vida de quatre joves que intenten trobar el seu lloc en una societat marcada per la repressió i la inestabilitat política. Els protagonistes, que comparteixen el desig de llibertat, lluiten per fer realitat els seus somnis malgrat les limitacions que els imposa el context del cop d’estat de 1980. Aquests joves s’esforcen per desafiar les convencions socials i la càrrega política que pesa sobre les seves vides. Aquesta novel·la, a més de ser un homenatge a la ciutat d’Istanbul i a les seves comunitats diverses, és un relat que explora la lluita d’una generació per trobar un futur en un país dividit entre el passat i el futur.
L’artista visual Domènec i el Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit
El Premi Veu Lliure s’emmarca dins dels actes pel Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, que se celebra el 15 de novembre. Cada any, el PEN Català compta amb la col·laboració d’un artista de renom per commemorar aquest dia. Enguany, l’encarregat és Domènec, artista visual conegut per la seva obra fotogràfica, videogràfica i d’intervencions en espais públics. Amb una extensa trajectòria internacional, Domènec explora la dimensió imaginària dels projectes arquitectònics moderns, com a metàfores de la construcció social.
