Sense sostre

Que hem vist totes les llunes/ que hem conegut tots els bojos

Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a Míriam Cano li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes d'aquest nou llibre seu que, publicat a la col·lecció Alabatre de La Breu Edicions, explora les contradiccions i la necessitat de coratge. Us convidem a tastar-ne un poema. 
 

Foto: Luis Alberto


Quins anys de vida bèstia
i de badar-se el cor a hòsties
aquests que fa que anem,
que hem vist totes les llunes
que hem conegut tots els bojos
i ens sabem els carrers buits
quan només queden miracles
i brigades de neteja. 
Quins anys de no saber tornar
–de no voler-ne–
del desfici i l'enrampada de buscar-nos 
de fer veure que el sol no sortirà
per ser així com la nit i no acabar-nos.

 

 Vermell de Rússia


 © Míriam Cano
 © La Breu Edicions, 2020
Data de publicació: 21 de maig de 2020
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze