Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi, predecessor d'Ausiàs March, és el primer dels grans poetes catalans. L'Editorial Barcino ha recuperat la sevaPoesia en una nova edició corregida i augmentada en què Carles Duarte ha revisat a fons la seva traducció (publicada el 2011 i exhaurida) i ha incorporat un epíleg completament nou.
El volum, publicat dins de la col·lecció Tast de Clàssics, conté el text original de Jordi de Sant Jordi, acarat amb la versió en català actual de Duarte, que ajunta els seus dots de poeta amb els de gran coneixedor de la llengua antiga. Us n'oferim un dels poemes.
Aprenc i desaprenc alhora cada dia.
i visc i moro, i faig d'enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m'aferra.
El mal no em plau i sovint me'l provoco,
estimo sense amor i no crec el que sé,
em sembla un somni el que veig prop de mi,
m'odio a mi mateix i als altres vull gran bé,
i parlant callo, i sento sense escoltar,
el sí tinc per no, i el cert em sembla fals,
i menjo sense gana, i em grato sense picor,
i palpo sense mans, i faig del seny follia.
Quan vull pujar, sense girar-me baixo,
i davallant pujo corrent a un lloc alt,
i rient ploro, i dormo desvetllat,
i quan tinc fred em sento més calent que el foc,
i a dretcient faig el que no vull,
i perdent guanyo, i el temps volant va lent,
i sense dolor ben sovint em queixo,
i tinc el simple anyell per guineu falsa.
Colgant-me al llit em llevo i vestint-me em despullo,
trobo lleugera la més feixuga càrrega,
i quan em banyo crec que no em remullo,
el sucre dolç em sembla fel amarg,
el dia és nit i fosca és la claror,
el temps passat se'm fa sempre present,
el fort és feble i el tou ho tinc per dur,
i, sense falta, em manca el que roman amb mi.
No me'n vaig d'un lloc i mai no m'aturo,
el que no busco ràpidament ho trobo,
del qui no em fio em tinc molt per segur,
i el baix m'és alt i el que és lluny queda a prop,
i vaig cercant el que no es pot trobar,
i veig ben ferma la cosa remoguda,
i el gorg profund és l'aigua d'un bassal,
i el meu vigor ni em serveix ni m'ajuda.
Quan canto em sembla que em poso a udolar,
i el que és molt bell ho trobo lleig, salvatge,
torno d'un lloc abans d'haver-hi anat,
i no tinc pau ni qui em faci la guerra.
Tot això em ve de veure capgirats
per fets contradictoris el món i la natura,
i jo, que hi estic, a aquests fets, tan lligat
em veig forçat a viure sense mesura.
Tornada
Que prengui cadascú el que més li plagui
del meu poema, escrit en vers invers;
i, si el mireu del dret i del revés,
podreu treure el que és just d'un cas advers.
© de l'adaptació, la introducció i l'epíleg: Carles Duarte i Montserrat, 2011 i 2022
© de l'edició crítica: Aniello Fratta, 2005.
© Reservats tots els drets d’aquesta edició: Editorial Barcino, S. A.
Pots comprar Jordi de Sant Jordi. Poesia a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
"Tast del tast" és una secció en col·laboració amb Editorial Barcino, per donar a conèixer diversos volums de la col·lecció “Tast de Clàssics”.
